Resultats de la cerca

Vida Fill de l’actriu catalana Nieves Lasa, de petit s’installà a Barcelona, on es formà professionalment S’inicià interpretant papers en el teatre i el cinema, i fent doblatge de personatges infantils Més endavant feu de meritori de muntatge amb Ramon Biadiu i d’ajudant de muntatge de Joan Serra A vint anys entrà a treballar a Emisora Films com a muntador en cap i hi romangué fins el 1953, a més de fer de guionista d’ Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador i de realitzar documentals Amb els seus primers estalvis adquirí una càmera i rodà documentals com ara Barcelona és bona 1950,…

Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades…

Format a Colònia i a París, exposà per primera vegada el 1950 El 1958 fixà la seva residència a Eivissa Participà en el primer Saló de Maig 1957 i estigué molt relacionat amb els grups Dau al Set i El Paso Exposà regularment a Barcelona des del 1960 El seu art té un caràcter netament geomètric i independent de tota referència al concret, cosa que el menà a una creació pura i esquemàtica molt freda, però d’impacte decoratiu, assolit a base d’estructures contrastades i contraposades Pertangué al grup SYN El 1979 presentà el muntatge audiovisual Monoserie  que obria una nova etapa…

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l’illa El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238 El 1235, amb l’aprovació de Jaume…

Ocupa la part més meridional de l’illa d’Eivissa Població dispersa, amb alguns petits nuclis de concentració L’església resta gairebé aïllada, vora els estanys

Installat a Eivissa des del 1955 és  molt conegut pel seu gestualisme abstracte, líric i tachista Estudià a la Berliner Kunst-hochschule i treballà com a dissenyador gràfic a França i a Holanda Féu plafons murals i decorà transatlàntics Exposà a Alemanya, a França, a Dinamarca i als Països Catalans

D’antuvi conreà la pintura històrica La rendició de Girona , vers el 1886, fons dels Museus d’Art de Barcelona Posteriorment descobrí el paisatge de la costa catalana Caldetes, Tossa, i més tard, d’Eivissa, on, dedicat a la pintura de figura i de paisatge, visqué llargues temporades fins que morí Exposà a Nova York i a Buenos Aires El luminisme de la seva obra l’emparenta amb Sorolla El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom, a la vila eivissenca de Santa Eulàlia del Riu

Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista Ebusus Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936

En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona i això explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab N'era el centre Santa Eulària del Riu

És el punt més meridional d’Eivissa