Resultats de la cerca
Es mostren 685 resultats
banda
Heràldica
Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut des del cantó superior destre a l’inferior sinistre.
La seva amplària és d’un terç de la de l’escut Les bandes, si passen de quatre, s’anomenen cotisses
empelt
Diversos tipus d'empelt: de fenedura (dalt esquerra), anglès (dalt dreta) i d'escut (baix)
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…
llambrequí
Heràldica
Cadascuna de les petites bandes de tela retallada, ordinàriament en forma de fulles d’acant, que adornen el casc i cauen pels seus costats i els de l’escut.
Segons les èpoques, han tingut formes diferents Són representats generalment amb el color principal del camper de l’escut a llur part exterior i amb el metall principal a la interior Ha estat també freqüent de sembrar-los de les figures que hi ha dins l’escut
pavès
Militar
En la milícia medieval, escut llarg rectangular i oblong que, posat a terra i sostingut per un soldat, emparava els ballesters durant l’atac.
En la marina, aquest escut, disposat al llarg de les muralles, servia de defensa de l’equipatge
potençat | potençada

potençat
Heràldica
Dit d’un escut o d’una peça completament plens de potences capiculades i sense deixar cap espai buit entre elles, alternant metall i color.
L’escut potençat és considerat un folre variant del vair
Goscons

Escut de la família Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els privilegis i les…
brisura
Heràldica
Canvi que es fa en unes armes o en un escut per a distingir les diferents branques d’una família.
L’ús de les brisures, per la seva complicació, quedà gairebé relegat a algunes cases reials A Espanya la reina Marianna d’Àustria, per privilegi del 1668, aprovà un sistema de brisar que consistí en l’aplicació d’un ordre successiu de mobles per a distingir els fills el lambel, el creixent, l’estrella, la merleta, l’anellet i la flor de lis, que es colloquen al cap, dins un francquarter, o carregant la peça principal de l’escut
vol

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: vol, un mig vol contornat, un mig vol abaixat
© Fototeca.cat
Heràldica
Figura consistent en dues ales unides per llurs extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.
Quan el vol es presenta revessat, hom l’anomena vol abaixat Una sola ala és anomenada un mig vol , i la seva posició ordinària és amb l’extrem superior a la dreta i la punta dirigida vers el cap de l’escut en el cas contrari, hom parla d' un mig vol contornat Quan les dues ales del vol són d’esmalts diferents un vol d’atzur i d’argent , hom blasona primer la que és a la destra del camper
repartició

reparticions heràldiques (d'esquerra a dreta): quarterat en sautor; truncat i partit de dos; partit i truncat de dos; semitrinxat i partit; truncat i semitrinxat; semipartit i truncat
Heràldica
Mena de divisió del camper de l’escut que resulta de dividir-lo amb més d’una línia.
Les reparticions poden ésser ordinàries i convinents Les reparticions ordinàries ensems es divideixen en regulars o iguals quan les línies deixen el camper dividit en parts iguals o semblants o quasi regulars, i així hom obté l’escut quarterat , tercejat , truncat i partit de dos, partit i truncat de dos, etc, i en irregulars o desiguals quan les divisions són desiguals i d’aquestes en resulten els escuts semitrinxat i partit, partit i semitrinxat, partit i semitallat, semitallat i partit, semitruncat i partit, partit i semitruncat, semitrinxat i truncat, truncat i semitrinxat, semitallat i…
lleó

El lleó en l’escut d’armes de Finlàndia
Heràldica
Figura heràldica, una de les més emprades.
La seva representació ordinària és la de rampant, que no cal indicar Altres representacions són el lleó lleopardat o lleó passant , quan es representa passant i amb el cap de perfil Se’n diu lleopard quan és passant però té el cap de cara, i lleopard lleonat quan és en posició rampant però amb el cap de cara Hom parla de cap de lleó quan només es representa el cap de perfil si el cap és representat de cara, hom parla de cap de lleopard , i de lleó de Sant Marc quan ho és assegut, alat, nimbat d’or i posat de cara, tenint entre les potes anteriors un llibre obert que té escrits els mots PAX…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina