Resultats de la cerca

Filla gran del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris Vingué amb la seva mare a Catalunya, i fou casada 1281 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà, de qui fou la segona muller Vídua el 1288, es féu monja 1307 i entrà al monestir de Jonqueres de Barcelona Fou mare de la comtessa Sibilla I de Pallars

Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat

Format amb Fancelli, amb el qual probablement viatjà a Itàlia Es casà a Barcelona, on disposà d’ésser enterrat A Barcelona hi ha una part important de la seva obra en 1517-20 féu unes mampares de roure tallat a la capçalera del cor de la seu, amb escenes de l’Antic Testament i de la Passió de Jesús, així com la decoració del rerecor en marbre de Carrara, amb escenes de la vida de santa Eulàlia i imatges de sants, només en part de la seva mà Mentre dirigia aquestes obres treballava en la decoració de la capella Caraccioli de Nàpols Cap al 1519 realitzà el sepulcre dels reis Joana…

Es formà a la universitat d’Hamburg 1947-52 i a la London School of Economics, on tingué com a mestre Karl Popper es doctorà el 1957 Exercí la docència a la universitat de Saarbrücken 1954 i, posteriorment, a les de Tübingen 1960 i Constança 1966-69 i 1984-86 A partir del 1964 dugué a terme una certa activitat política, com a membre del Freie Demokratische Partei, i àdhuc ocupà un escó al Bundestag 1969-70 i fou membre de la comissió de les Comunitats Europees 1970-74 Dirigí la London School of Economics del 1974 al 1984, i de 1987 a 1997 fou rector del St Anthony’s College d’Oxford Destacat…

Fou conegut pel seu mecenatge envers el moviment surrealista, activitat que pogué desenvolupar gràcies a l’herència del seu pare Colleccionà art i establí amistat amb diversos artistes surrealistes i escriptors Salvador Dalí, Leonora Carrigton, René Magritte, Kurt Weil, Bertolt Brecht, George Ballanchine, Aldous Huxley, Leonor Fini, Man Ray, Remedios Varo i Sigmund Freud És autor del llibre de poesia The Bones of my Hand i de la novella The Gardner who saw God També planificà jardins i fou un arquitecte autodidacte de construccions fantàstiques i extravagants que deixaren, a Xilitla Mèxic,…

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas seculares con…

Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc

Fou deixeble de matemàtics famosos, com Gauss, Jacobi i Steiner Professor a Göttingen, succeí Dirichlet 1859 Poc després 1862 anà a Itàlia per tal de restablir-se de la seva malaltia, però no ho aconseguí Les seves aportacions a la matemàtica foren capitals Desenvolupà una geometria no euclidiana, ideà les superfícies que duen el seu nom, estudià la teoria de les funcions i establí els fonaments de la moderna topologia Investigà també les equacions diferencials i les funcions abelianes i donà una definició del concepte d’integral definida

Per tal de poder augmentar el nombre de flocs, hom prolongà el bauprès amb el botaló

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…