Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Daniel Pauly

Daniel Pauly, guanyador del premi Ramon Margalef 2008
© R.Moreno - Dpt. Presidència. Gencat
Ecologia
Oceanògraf francès.
Graduat 1974 i doctorat en biologia marina el 1979 a la Universitat de Kiel Alemanya, el 1985 hi obtingué una càtedra en aquesta matèria, i el 2002 en fou nomenat professor honorari El 1979 s’incorporà al Centre Internacional de Gestió de Recursos Biològics Aquàtics International Center for Living Aquatic Resources Management, ICLARM amb seu a Manila Filipines, on assumí tasques de direcció fins el 1994, que fou nomenat professor del Centre Pesquer de la Universitat de Colúmbia Britànica, a Vancouver Canadà En aquesta institució duu a terme tasques docents i de recerca,…
Fehmarn
Illa
Illa d’Alemanya, a la mar Bàltica, entre el golf de Kiel i el de Mecklenburg, compresa en el land de Slesvig-Holstein.
L’estret de Femern, al nord, la separa de l’illa danesa de Lolland, i el de Fehmarn, de 1 500 m d’amplada, al sud, del continent És plana i ben conreada cereals i farratge hi ha ramaderia La població principal és Burg
Krupp
Economia
Família d’industrials alemanys instal·lats a Essen que es remunta a Friedrich Krupp (1787 – 1826), el qual fundà en aquesta ciutat (1811) una petita fàbrica d’acer.
El seu fill Alfred Krupp 1812 – 1887 utilitzà un nou tipus d’acer fos 1847, introduí a Alemanya 1862 el procediment de Bessemer i s’especialitzà en la fosa de canons A la seva mort l’empresa tenia 21000 obrers El succeí el seu fill Friedrich Alfred Krupp 1854 – 1902, que amplià el complex industrial 43000 treballadors i adquirí les drassanes Germania Werft de Kiel 1902 El succeí la seva filla Bertha Krupp 1886 – 1957, que es casà amb Gustav von Bohlen und Halbach 1870 – 1950, el qual prengué el nom de Gustav Krupp von Bohlen und Halbach del 1914 al 1918 els Krupp posseïren…
canal internacional
Construcció i obres públiques
Dret internacional
Canal d’enllaç que uneix dues parts de l’alta mar i té un règim jurídic internacional especial, pel qual és obert a la lliure navegació dels vaixells de tot el món, com els canals de canal de Suez
, canal de Panamà
i canal de Kiel
.
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
Groenlàndia

Gossos de tir a Groenlàndia
© Corel
Territori no independent
Illa de la regió polar àrtica.
La capital és Nuuk ant Godthåb 12657 h 1991 Depèn administrativament de Dinamarca A l’W és separada dels territoris àrtics americans pels estrets de Davis i Baffin i limita a l’E i al N amb la mar de Groenlàndia i l’Atlàntic nord, respectivament Té forma allargassada i s’estén, en sentit de la latitud, del cap Morris Jesup 80°4´, al N, al cap Farvel 59°45´, al S Des del punt de vista estructural forma part estricta de l’escut laurentià És constituïda bàsicament per materials metamòrfics també hi ha intrusions de roques efusives Una depressió tectònica…
Dinamarca

Estat
Estat de l’Europa septentrional format per una península que limita al S amb Alemanya i separa la mar del Nord de la mar Bàltica, i que inclou també diverses illes adjacents, a més de les illes Fèroe i Grenlàndia; la capital és Copenhaguen.
La geografia física El relleu i la geologia Dinamarca és formada per dues parts la península de Jutlàndia, que forma part del continent, i l’arxipèlag, les illes més importants del qual són la de Fiònia, la de Sjaelland i, cent cinquanta quilòmetres més cap a l’est, la de Bornholm Aquest arxipèlag, situat entre la península de Jutlàndia i la d’Escandinàvia, és separat de les penínsules i les illes entre elles per cinc estrets Skagerrak, Kattegat, Øresund, Gran Belt i Petit Belt Belt Dinamarca forma part de la gran plana bàltica que comprèn també la plana sueca i la plana alemanya, que en…
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència, a la…
Islàndia

Estat
Estat insular d’Europa, a l’Atlàntic septentrional, pròxim a la regió polar, distant uns 300 km de Grenlàndia, 800 d’Escòcia i 1.000 de Noruega; la capital és Reykjavík.
La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…