Resultats de la cerca

Es distingí en la guerra de Jaume II contra Frederic de Sicília Des del 1305, almenys, residí a la cort de Nàpols, i des d’allí dugué a terme nombroses ambaixades prop dels comuns toscans, per encàrrec de Jaume II, a fi de preparar la conquesta de Sardenya Actuà també d’ambaixador entre les corts de Nàpols i de Barcelona Des del 1311 capitanejà les tropes angevines a la Romanya, regió de la qual fou vicari pel rei Robert fins el 1315, que el succeí Diego de Larat Com aquest, combaté les tropes de l’emperador Enric VII a Roma el 1312, quan aquest hi acudí a coronar-se Fou…

Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília Anihilà la…

Vida Fou un dels compositors més apreciats del seu temps, situat gairebé al mateix nivell que Josquin Des Prés Provenia d’una família de músics Possiblement inicià la seva formació a la seva ciutat natal, encara que es coneix molt poca cosa sobre els seus primers anys Segurament seguí els estudis religiosos fins a ordenar-se sacerdot l’any 1480 Amb tota probabilitat, anteriorment havia ocupat alguns càrrecs musicals Ja el 1475 Johannes Tinctoris el comparà amb G Dufay, J Dunstable, J Ockeghem i A Busnois Exercí com a mestre de cant i mestre de capella en diversos centres Utrecht 1476-78,…

Postpirandellià, el seu món dramàtic es basa en la moral i la fe catòlica, bé que Il seduttore 1951 provocà la reacció del catolicisme oficial Inquisizione 1950, Processo a Gesù 1955, Figli d’arte 1960, L’avvenimento 1968, etc Ha estat director de la “Fiera Letteraria” i director i guionista cinematogràfic

Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet

Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957

De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou 1950-55 El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’ El barber de Sevilla , que acabà essent un dels seus personatges de referència Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc, el Mefistofele , de Boito, etc El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis Aïda a…

Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara

Senyor de Ferrara 1293-1308 i de Mòdena i Reggio 1293-1306 Fill gran i successor d’Obizzo II Aliat amb els gibellins de la Romanya intentà d’apoderar-se de Parma, Piacenza, Bolonya i Brescia i desencadenà la guerra estense 1296-98 El 1305 es casà amb Beatriu de Nàpols, comtessa d’Àdria El 1306 fou desposseït de Mòdena i Reggio per unes revoltes populars atiades pels gibellins, i per no perdre Ferrara demanà ajut a la lliga güelfa toscana, al seu concunyat Jaume II de Catalunya-Aragó i a Venècia, Florència, Lucca i Bolonya li foren tramesos set-cents mercenaris catalans i…

Professor d’història contemporània de la Universitat de Bolonya Visiting Professor en diverses universitats dels Països Catalans —Universitat de València i UAB—, fou un dels fundadors de la revista Spagna Contemporanea Ha centrat les seves recerques en el moviment obrer a l’Emília Romanya i l’estudi de les actituds collectives respecte al feixisme Ha collaborat en revistes especialitzades — Studi Storici , Rivista di Storia contemporanea — i obres collectives — Enciclopedia dell’antifascismo e della Resistenza i Dizionario biografico del movimento operaio — Entre els seus…