Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
murènids

Morena Bresca (Gymnothorax favagineus)
© Xevi Varela
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels anguil·liformes, que poden arribar a atènyer 3 m i tenen el cap petit, el musell cònic, les dents fortes, la boca ampla, els orificis nasals tubulars i la fesa branquial molt petita.
La pell és gruixuda i resistent, sense escates i amb abundants glàndules mucoses, i el paladar presenta glàndules que segreguen substàncies tòxiques Són carnívors molt voraços i ocasionalment agressius, i habiten a les costes rocalloses de les mars temperades i tropicals Comprèn les morenes
dasiàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes de rostre angulós, cua molt llarga i filamentosa, amb un fibló llarg i dentat especialment tòxic que els serveix com a sistema de defensa, que inclou, entre d’altres, les escurçanes.
ambliopsiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis integrat per individus molt semblants als de l’ordre dels ciprinodontiformes, petits, de boca gran i no protràctil i anus situat sota la gorja, davant les aletes pectorals; la majoria són despigmentats i tenen els ulls atrofiats.
No tenen veritables òrgans d’acoblament Són cavernícoles Viuen a la part central dels EUA L’ordre consta d’una sola família, la dels ambliòpsids
oli

Oli
© Istockphoto
Oleïcultura
Greix de procedència animal o vegetal, líquid a la temperatura de 20°C.
Químicament els olis són formats, quasi totalment, per triglicèrids d’àcids grassos saturats i insaturats, els quals es troben en diferents proporcions segons l’oli La part no constituïda per triglicèrids és anomenada insaponificable i té com a principals components esteroides, hidrocarburs, vitamines liposolubles, etc Són obtinguts per pressió amb trituració prèvia o no, fusió sense passar de 100°C o extracció amb dissolvents autoritzats Perquè siguin comestibles han d’ésser refinats La refinació pot ésser feta per diversos procediments, segons els casos, els més emprats dels quals són la…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…
Baltasar Porcel i Pujol
Baltasar Porcel i Pujol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Nascut en una família de tradició rural i marinera, després d’uns estudis inacabats de comerç començà a collaborar en el Diario de Mallorca el 1956 L’any 1960 s’installà a Barcelona per professionalitzar-se en el periodisme així inicià les seves collaboracions a Serra d’Or i Destino , de l’empresa editora del qual fou director 1975-77 dins la nova línia de catalanització i politització del setmanari Des del 1967, fou articulista habitual de La Vanguardia S’estrenà com a escriptor amb una obra de teatre, Els condemnats 1959, premi Ciutat de Palma 1959, a la qual seguiren mitja dotzena més…
,
madrilleta
Ictiologia
Nom d’alguns peixos d’aigua dolça de la família dels ciprínids de l’ordre dels cipriniformes pertanyents al gènere Rutilus, com la madrilleta roja (R.arcasii), de pigmentació molt contrastada, i la madrilleta vera (R.rutilus), de dimensions més grans que la roja.
gobi
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes de la família dels gòbids, que atenyen 10-25 cm, de cos fusiforme, amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades a la part mitjana formant un disc adhesiu.
Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans
aranya
Aranya de cap negre (a sota)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels traquínids, de cos allargat i comprimit, que presenten, a la primera aleta dorsal, de 4 a 7 radis espinosos proveïts de glàndules verinoses; també tenen alguns fiblons verinosos en els opercles.
Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla a l’anterior, però té una sèrie de…
cavall marí

Cavallet marí
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis
marins, de l’ordre dels signatiformes, molt modificats, que tenen el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida, i el cap que recorda el d’un cavall (d’ací prové llur nom) a causa de l’allargament del rostre suctor.
Són de dimensions mitjanes 15 a 20 cm, de color marró variable l’aleta caudal és substituïda per una mena de cua prènsil sovint s’entortolliguen amb la cua a les posidònies i zosteres Tenen fecundació interna la parada nupcial, que precedeix la còpula, és complexa, i suposa canvis notables de coloració i de comportament en tots dos sexes el mascle cova la posta dins una bossa incubadora ventral que s’obre o rebenta quan els ous es desclouen A la Mediterrània són comunes dues espècies Hbrevirostris i Hguttulatus , aquesta darrera també anomenada cavallet marí , amb diferents subespècies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina