Resultats de la cerca
Es mostren 3721 resultats
el Sabartès
Història
Sector meridional de l’antic comtat de Foix, a l’alta vall de l’Arièja, entre el pas de la Barra i els Pirineus.
Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó 1272-74 per a mantenir-los sota sobirania catalana Des de la Revolució Francesa 1790 passà a formar part del departament de l’Arièja
serra de Montalgrau
Serra
Contrafort del Sistema Ibèric (Alt Palància), al límit amb Aragó.
Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina
Avellino
Ciutat
Capital de la província d’Avellino, a la Campània, Itàlia.
Centre industrial refineria de sofre, destilleries d’alcohol L’antiga Abellinum dels irpins, colònia romana abans situada a uns 3 km de la localitat actual, fou disputada per longobards i bizantins ss IX i X Passà per diverses senyories feudals entre les quals cal esmentar la dels comtes de Conversano, de Catanzaro i de l’Aquila Passà després als Baus i als Filangieri 1381 a 1418 Malgrat la concessió del comtat d'Avellino, la senyoria efectiva passà als Caracciolo, que foren prínceps d’Avellino des del 1589 fins al 1844 Fou el fogar de la revolució liberal napolitana del 1820
Białystok
Ciutat
Ciutat de Polònia, capital del voivodat de Podlàquia, vora el riu Biała, a la regió històrica de Podlàquia.
Malgrat la destrucció soferta durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat ha recobrat la seva importància com a nucli industrial indústries tèxtils, foneries, maquinària És un nus de comunicacions ferrocarrils i carreteres i un centre d’ensenyament superior Acadèmia de Medicina, creada l’any 1950 Fundada el 1310, l’any 1795 arran del tercer repartiment de Polònia la ciutat —antiga capital de Podłàquia— fou atribuïda a Prússia, i, per la pau de Tilsit 1807, a Rússia Atribuïda a Polònia el 1918, passà al domini soviètic el 1939 i no retornà a Polònia fins a l’acabament de la Segona…
traspàs
Electrònica i informàtica
Procés pel qual, en una xarxa de comunicacions mòbils cel·lular, el control d’una trucada activa o una sessió de dades és transferit d’una estació base a una altra, a causa del moviment de l’usuari.
Gràcies al procés de traspàs, un usuari pot mantenir una comunicació de veu o dades sense interrupcions evidents, malgrat estar en moviment i canviant el seu punt d’accés a la xarxa Quan un usuari s’allunya de la seva estació base, la qualitat del senyal en recepció es degrada Llavors, tenint en compte el senyal que l’estació mòbil rep de les estacions base del seu voltant i la capacitat disponible d’aquestes, des de la xarxa cas de GSM o bé des de la mateixa estació mòbil cas de Wi-Fi es pren la decisió d’iniciar un traspàs
Empuriabrava

Vista d’un dels canals d’Empuriabrava
© C.I.C. - Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Iniciada a les terres del Mas Moixó, s’estén des de la carretera de Figueres a Roses fins a la mar, al llarg de la platja dels Graells, i des de la Muga fins al rec dels Salins malgrat l’existència d’aquests topònims rebé el nom híbrid d’Empuriabrava Situada en una zona d’aiguamolls Aiguamolls de l’Empordà , que en aquest sector s’han destruït, els habitatges són de poca alçada i estan entrecreuats per canals que aprofiten les aigües residuals A més de diversos establiments turístics hi ha un petit aeròdrom d’ Empuriabrava i un port esportiu
Dòrida
Regió de l’Àsia Menor, a les costes occidentals de la Cària i a les illes de Rodes i Kos.
Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les…
Dordonya

Cabanes de pedra de Breuil (Saint-André-d'Allas, Dordonya)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Nova Aquitània, França.
La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important, després de Perigús
Dandara
Geografia històrica
Antiga capital del nomós VI de l’Alt Egipte, uns 50 km al nord de Luxor.
El nom gr Τέντψρα copte Tentōre , deriva, segons que sembla, dels dos darrers mots del nom de lloc egipci ’ Iwn-t-ntrt ‘On de la deessa’ Malgrat la seva antiguitat, documentada per les fonts escrites Llibre de les Piràmides , entre d’altres i l’arqueologia capella de Mentuhotep II, blocs d’Ammenemes I, els temples que s’hi conserven daten de la darrera dinastia egípcia sobretot el temple d’Hathor, deessa patrona de la ciutat, i el d’Isis i d’època ptolemaica i romana Prop d’aquest conjunt hi ha la necròpoli dels nomarques de la dinastia VI
capitania general de Catalunya
Militar
Demarcació militar que comprenia el territori del Principat de Catalunya dins els seus límits administratius actuals, amb capital a Barcelona.
Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina