Resultats de la cerca

Llicenciat 1965 en filosofia per la Universitat de la Sorbona de París, posteriorment es diplomà 1971 i doctorà 1976 en Lletres i Ciències Humanes especialitat lingüística, per la mateixa universitat Posseeix les nacionalitats francesa i colombiana Després d’exercir a França la docència en filosofia a l’ensenyament secundari, al final dels anys seixanta passà al Liceu Francès de Bogotà, i des d’aleshores començà una trajectòria acadèmica que alternà a les universitats de París i de Los Andes de Bogotà -on fou professor titular del 1992 al 2000-, i en les quals impartí matèries diverses sobre…

Retornat durant la infantesa a la Bretanya, d’on provenien els seus pares, de jove s’uní al moviment cultural bretó i collaborà en publicacions d’aquest moviment Retornat a París, estudià ciències polítiques i dret, i hi presidí l’Associació d’Estudiants Bretons de Paris 1933-37 Llicenciat el 1934, aquest any s’incorporà al Ministeri de l’Interior i creà també l’organització Ar Brezhoneg er Skol, per a l’ensenyament del bretó a les escoles municipals de Bretanya en una campanya que obtingué un gran ressò Del 1939 al 1945 fou vicepresident de la Unió Regionalista Bretona, i participà en un…

Després d’obtenir un grau en literatura anglesa per la Universitat de Brandeis 1978, el 1980 es llicencià en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1988 El 1984 obtingué el màster en literatura comparada per la Universitat de Berkeley, i el 1986 el doctorat per la Universitat de Stanford Professor a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona i professor assistent al departament d’anglès de la Universitat de Barcelona 1981-82, el 1983 continuà la carrera acadèmica als Estats Units com a professor associat al departament d’estudis hispànics de la Universitat de…

Durant la seva joventut fou un actiu militant trotskista, afiliat els primers anys setanta a la Lliga Comunista Revolucionària , i fou empresonat diverses vegades Exercí com a periodista per a l’agència de notícies britànica Visnews a l’Amèrica Central Incorporat a la naixent Televisió de Catalunya , des del 1984 en fou cap del departament de notícies 1983-86 i de produccions esportives 1986-89, i combinà ambdues tasques fins al 1991 Fou responsable d’operacions especials de la FORTA Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques, on coordinà in situ els equips d’aquesta emissora…

Amb estudis en els camps de la filologia, la sociologia i la música, és autor d’una obra literària extensa i s’ha dedicat també a la docència, la traducció, la gestió cultural i el periodisme Fou editor i director de la revista Saba Poètica , que es publicà els anys 1980-92, i collabora en diferents mitjans de comunicació Alguns dels seus articles han estat recollits en tres volums L’espai de la paraula 1990,  Encetar la poma Escrits sobre cultura 2008 i Tesselles Recull de textos sobre poesia 2025 En el camp de l’associacionisme i la gestió cultural fou president de la Federació Catalana d’…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Fou fundada el 1969 amb el nom de  Hara-Kiri  i des de l’inici destacà per una gran causticitat, que feu de l’ordre establert, sobretot la política i la religió, el blanc de les seves sàtires El 1970 fou suspesa per la publicació d’un fals anunci de mort del general De Gaulle Represa pocs mesos més tard amb el nom actual, entre el 1981 i el 1992 se n’interrompé la publicació L’any 2006 reproduí les portades de la revista danesa  Jyllands-Posten  amb la caricatura de Mahoma, fet que li valgué dures crítiques de sectors musulmans Acusada de racisme pels imams de París, els tribunals donaren la…

Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic  a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra Espanyola de Noves…

Llicenciat en filosofia 1975 i en història moderna 1978 per la Universitat de Barcelona, i en enginyeria de l’energia per la Universitat Politècnica de Catalunya 1979, l’any 1986 es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona Professor associat de ciències polítiques a la Universitat de Barcelona 1987-91 i a la Universitat Pompeu Fabra 1991-93, des del 1993 és catedràtic de ciència política en aquesta universitat, on ha ocupat també nombrosos càrrecs Centra la seva reflexió en l’articulació del poder polític en les democràcies plurals i obertes actuals, que l’han portat a analitzar…

Vida i obra Feu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica Collaborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abans de la guerra civil El Luchador i, en català, a El Tio Cuc , El Camí , El País Valencià , publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans i de després Jornada , Levante , Esclat i altres Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el franquisme, amb…