Resultats de la cerca
Es mostren 685 resultats
Pontils

Pontils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El municipi de Pontils, el més extens després de Montblanc, és situat al sector de l’Alt Gaià, a la part alta de la seva vall, a la banda sud-oriental de la comarca, al límit amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp Al NE el terme confronta amb el municipi de Bellprat i a l’E un petit sector limita amb el de Santa Maria de Miralles, ambdós de l’Anoia Al S termeneja amb Querol i amb el Pont d’Armentera, de l’Alt Camp, mentre que a l’W ho fa amb Sarral i al NW amb les Piles, de la Conca de Barberà El municipi de Pontils va rebre el nom de la seva capital històrica, Santa…
Santa Pau

La Vila Vella de Santa Pau
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al pla d’Olot.
Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la…
Arenys de Mar
Vista general de la vila d’Arenys de Mar, amb el port a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la zona costanera entre la riera de la vall de Maria i la de Caldetes, al sud del terme municipal d’Arenys de Munt.
Situació i presentació Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera de Sobirans, que davalla del Montalt i de la serra del Corredor, arran de mar El terme, de forma rectangular s’estén al sud del d’Arenys de Munt fins a la Mediterrània i des de la riera de Valldemaria, a llevant, que passa a frec de Canet de Mar, fins a la riera de Caldes, a ponent, límit amb el municipi homònim En aquest sector, on neix l’Alt Maresme, els contraforts de la Serralada Litoral Catalana dels massissos del Corredor i del Montnegre arriben fins a la mar Així, el terme municipal…
Bellpuig

Carrer porxat de Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses rieres solquen el terme, les…
Agramunt
Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, dividit en dos sectors per la serra d’Almenara: el septentrional dins de la ribera de Sió i el meridional al marge nord del pla d’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector septentrional de la comarca, al bell mig de la Ribera de Sió Limita al N amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’W amb Preixens de la Noguera i Castellserà, al S amb la Fuliola, a l’E amb Puigverd d’Agramunt i al SE amb Tornabous L’enclavament de Montclar, al NW del territori principal del municipi, confronta amb Foradada W i N, Artesa de Segre N, E i Preixens S Tradicionalment el terme tenia una extensió de 55,7 km 2 , fins que el 1970 li fou annexionat l’antic municipi de la Donzell Primer fou agregat el sector de les Puelles, el…
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Té una forma allargassada de NE a SW i confronta al N amb els termes de Llorac i Talavera aquest darrer, de la comarca de la Segarra, al NE amb Argençola, a l’E amb Sant Martí de Tousi, al SE amb Bellprat tots tres municipis, de l’Anoia, a l’W amb Savallà del Comtat i amb Conesa i al S amb les Piles La vila de Santa Coloma de Queralt és emplaçada en plena vall del Gaià, riu que travessa el nucli Aquesta vall és tancada a tramuntana pel cim de la Moscallona 791 m i per les serres de Montargull i de Montfred entre els 791 i els 834 m a ponent, pel coll de Rauric 780 m i l…
Cubelles
Vista aèria de Cubelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, al límit amb el Baix Penedès, a la costa, a la vall del riu de Foix, des del seu sector engorjat, aigua avall del pantà de Foix, fins a la desembocadura.
Situació i presentació Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit Baix Penedès, al N amb les terres de Castellet i la Gornal Alt Penedès i al S amb la Mediterrània La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit D’altres pujols són el de la Cogulla…
Castellterçol
Castellterçol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès.
Situació i presentació És, per molts aspectes, la segona població més important del Moianès i un dels punts aglutinants de la comarca, en algunes matèries tant o més que la mateixa vila de Moià, perquè l’esquarterament d’aquest altiplà entre el Bages i el Vallès Oriental fa que Castellterçol esdevingui pràcticament la capital del seu sector vallesà Castellterçol confronta al S amb els termes de Granera i Gallifa, aquest últim de la comarca del Vallès Occidental a l’W amb Monistrol de Calders a l’E amb Sant Quirze Safaja i Castellcir, i al N amb Moià i l’enclavament de Marfà, pertanyent a…
els Plans de Sió

Les Pallargues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El 1974 li fou agregat el municipi de l’Aranyó 26,1…
l’Esquirol
L’església parroquial de l’Esquirol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Comprèn tot el sector occidental de l’altiplà del Cabrerès, al sector NE de la comarca, a tocar de terres garrotxines, des de la serra de Cabrera i d’Aiats fins al sector de Sescorts amb la Plana de Vic Limita al NW amb Sant Pere de Torelló, al NE amb la Vall d’en Bas, a l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Tavertet i les Masies de Roda i a l’W amb Manlleu i Torelló L’altitud oscilla entre els 1296 m de la serra de Cabrera i els 474 m partint de la vora del Ter Drenen el terme un nombre important de rieres, entre les quals es destaca la riera de Sant Martí, a la qual va a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina