Resultats de la cerca
Es mostren 3721 resultats
Alexandre G. Gilabert
Història
Anarcosindicalista.
Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931 Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya abril del 1932 — maig del 1933 i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell allegant que retenia el segell confederal Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears agost-setembre del 1936 Collaborà posteriorment a Catalunya 1937-…
Jaubert Gaucelm
Pintura
Pintor.
Radicat al barri de la Real El 1398 féu un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà, el 1400 un retaule per a la de Ribesaltes i el 1422 uns retaules a Ceret i, el 1426, a Bula d’Amunt Tingué uns altres encàrrecs per a convents de Perpinyà i per al senyor de Bellcaire, al País de Salt 1415 El 1405 era sobreposat de la corporació de pintors de Perpinyà, i el 1408 hi tenia un taller propi Hom no identificà amb certesa cap obra seva, malgrat que algú ha volgut identificar-lo amb l’hipotètic mestre del Rosselló
Ivany de Castre-Pinós i de So
Història
Cavaller, fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced.
Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt Home bellicós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458 Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera 1464-66, que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics El 1466 caigué presoner de Pere IV, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat Joan II el premià amb rendes confiscades
Béla Horváth
Literatura
Poeta hongarès.
Malgrat la seva fonda convicció catòlica, els anys trenta i quaranta s’oposà al comportament condescendent de l’Església hongaresa davant l’avançada del feixisme Després de la Segona Guerra Mundial visqué a Itàlia i a l’Alemanya Federal, on dirigí la revista “Látóhatár” ‘Horitzó’, òrgan literari de l’emigració hongaresa El 1962 tornà a Hongria La seva poesia, amb la qual volia seguir el model dels poetes franciscans del s XIII, és d’inspiració social i de llenguatge planer Els seus volums principals són Minden mozdulatlan ‘Tot és immòbil’, 1931, Szabadító angyal ‘Àngel…
Rudolf Hess
Rudolf Hess durant un míting a Berlín el 1939
© Fototeca.cat
Política
Polític alemany.
Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat
Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona
Història
Organització constituïda en l’assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966, com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.
Hi assistiren quatre-cents delegats dels estudiants i trenta-tres intellectuals i professors presidits per Jordi Rubió i Balaguer, i s’hi aprovaren els documents constitutius, entre ells el Manifest per una Universitat Democràtica En ésser encerclats per la policia, els assistents romangueren tres dies al convent, enmig d’una àmplia solidaritat ciutadana El SDEUB visqué dos anys sota una forta repressió governativa, judicial i acadèmica, protagonitzada aquesta pel rector F García Valdecasas Malgrat la coordinació assolida amb els moviments d’estudiants d’altres universitats d’…
horta d’Oriola
Denominació tradicional del sector de regadiu de la comarca del Baix Segura, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà.
Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més…
Alpatró
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), situat a 267 m d’altitud, a la dreta de la rambla de Gallinera, al peu de la penya Foradada.
És el nucli de població més important del terme 307 h agl 1981, patronencs o patroners , malgrat que en 1930-80 la població es reduí a la meitat Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió d’aquells 1609, la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local La seva parròquia Santa Maria fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja
frugivorisme
Dietètica
Sistema o règim alimentari que exclou, en major o menor grau, la ingestió d’aliments que no siguin fruites.
Malgrat que la dieta frugívora s’emmarca dins del vegetarianisme, és una opció molt més restrictiva que altres propostes vegetarianes El frugivorisme sempre exclou les carns, els làctics, els ous, els llegums i els cereals, i també evita els aliments processats, els suplements nutricionals i els aliments enriquits Les versions menys estrictes inclouen, a més de fruites fresques, la fruita seca, les llavors i les hortalisses que botànicament són fruites, com el tomàquet, l’albergínia, el pebrot, l’alvocat, el carbassó o la carbassa Des del punt de vista nutricional, la dieta…
crudivorisme
Alimentació
Sistema o règim d’alimentació que exclou, en major o menor mesura, la ingestió d’aliments cuits.
La dieta crudívora incorpora verdures, fruites, fruites seques, llavors, cereals germinats i llegums germinades, sempre crus Malgrat que molts seguidors d’aquesta proposta alimentària alternativa són vegans, alguns també incorporen els làctics crus en la seva alimentació Els principals riscos nutricionals d’aquesta dieta són el dèficit de calories, proteïnes i vitamina B12, i aquests seran més grans si també s’exclouen els làctics de l’alimentació També existeixen riscos de toxoinfecció alimentària, pel fet de no sotmetre els aliments al tractament tèrmic que elimina els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina