Resultats de la cerca
Es mostren 1460 resultats
Sant Antoni d’Ulldemolins
Ermita
Ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), als vessants septentrionals del Montsant, al S del terme, vora l’antic camí d’Albarca a Margalef.
D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l’ermità Jeroni de l’Albi, i el 1558 se’n feu càrrec l’ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat Poc després s’hi tornà a installar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa L’ermita tingué encara altres ermitans Té una espaiosa…
els Comdals

Torre dels Comdals (Manresa)
© C.I.C. - Moià
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil de filats del municipi de Manresa (Bages), a la dreta del Cardener, al límit amb el terme de Castellgalí, a l’indret de l’antiga masia dels Comdals.
El lloc és esmentat per primera vegada el 1049 L’església de Sant Jaume devia ser la capella del mas Comdals i devia dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat Té culte com a capella de la colònia dels Comdals, però queda dins el clos murallat de la torre del propietari Capella d’origen romànic, l’edifici fou obrat entorn del segle XII Consta d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i un absis semicircular obert a la banda de migdia El cos allargat de l’església és una conseqüència de les ampliacions que ha sofert Així, la porta de tramuntana i els finestrals…
Fèlix Ràfols
Música
Músic.
Estudià musica i cant a l’Escolania de Montserrat amb el mestre Mas i Serracant També estudià a l’Acadèmia Granados, on fou un deixeble destacat i obtingué el premi de piano Més tard, es donà a conèixer, al Palau de la Música Catalana de Barcelona 1912, amb l’obra Canción de la Rosa Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fundà l’Orfeó Català i el conservatori, que duu el seu nom, a la ciutat de Camagüey Arran de l’èxit aconseguit, obrí representacions del conservatori a les ciutats de Nuevitas Camagüey, Ciego de Àvila i Morón Ciego de Ávila, Gibara Holguín i Holguín Músic ben…
Robert Wilson
Teatre
Director teatral nord-americà.
Mut fins als disset anys, al començament es dedicà a la pintura A partir del 1965 començà a traslladar els seus treballs plàstics a l’escenari Influït pel surrealisme i obsesionat per la plasticitat visual dels espectacles, intentà crear un teatre de la imatge per oposició al teatre de text Fou un dels creadors mes controvertits i originals de la seva generació Al llarg de la seva trajectòria, treballà en més de 200 muntatges Collaborà amb artistes molt diversos, des de David Byrne The Civil Wars , The Forest fins a Jessye Norman Great Day in the Morning , Philip Glass Einstein on the…
Nau Côclea

Interior del Nau Côclea
© Nau Côclea
Centre d’art dedicat a la investigació, producció i mostra d’art contemporani situat a Camallera, Alt Empordà.
El germen d’aquest centre fou el grup Côclea, que fundà Clara Garí juntament amb Josep Manel Berenguer per mostrar les seves creacions de música electroacústica i multimèdia El 1994 tingué lloc al nucli empordanès de Ventalló una acció artística amb una plantada d’espantaocells, proposada per Ester Xargay i Carles Hac Mor Altres activitats d’aquest tipus, anomenades revistes parlades, es dugueren a terme en diferents espais fins que es trobà una seu estable en una vaqueria de Camallera, que anomenaren Nau Côclea 1999 Des d’aquest any, i fins el 2011, Clara Garí i Montserrat…
Maria del Pilar Fernández i Bozal

Maria del Pilar Fernández i Bozal
Política
Dret
Advocada.
L’any 1997 fou designada advocada de l’estat a Barcelona, i posteriorment assumí la direcció d’aquest cos a Catalunya Formà part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i esdevingué vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l’Estat També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró des del desembre del 2003 Al desembre del 2010, succeint Montserrat Tura, s’incorporà com a independent al…
Andreu Montaner i Serra

Andreu Montaner i Serra
©
Serra
Enginyer industrial.
Treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima SA el 1924 projectà la coberta de l’estació de França de Barcelona —obra de ferro a doble pòrtic, de 29 m d’alçada i 195 m de longitud, i que cobreix, amb una superfície de 27 367 m 2 , les vies i les andanes fou executada en les installacions de La Maquinista— Treballà posteriorment a la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, on participà en la realització de ponts al canal d’Aragó i Catalunya i en la construcció del funicular a Montserrat, entre d’altres També fou l’introductor de l’ús de l’elasticitat del…
Joan Just i Bertran
Música
Director de coral i compositor.
Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de…
ball rodó
Dansa i ball
Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre ball de l’arbre, d’un foc la nit de Sant…
Osvald Cardona i Roig
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina