Resultats de la cerca

Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb el nas…

Treballà essencialment a Roma De la seva activitat escultòrica cal recordar alguns monuments funeraris, com el del cardenal Ludovico Lebretto 1465, a Santa Maria in Aracoeli, de Roma, i els de Pietro Riario 1475-77 i de Raffaello della Rovere, ambdós a l’església dels Sants Apòstols de Roma En el camp arquitectònic li és atribuït, per alguns tractadistes, el palau de Giovanni della Rovere o de la Cancelleria, a Roma

Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel Museu Episcopal Intervingué en el retaule d’alabastre de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu

Treballà a Puigcerdà, Barcelona i Perpinyà Féu el Retaule dels sants Abdó i Senén , a Arles

Es formà amb el seu germà gran Giuliano Es dedicà preferentment als treballs de fusta i a l’escultura ornamental de marbre A Florència executà les obres més representatives Sant Joan amb putti 1476-81 a la porta de la Sala dei Gigli del Palazzo della Signoria, bust del comerciant Pietro Mellini 1474 Museo del Bargello i sobretot la trona de Santa Croce 1472-75, amb cinc relleus sobre la vida de sant Francesc Seguí amb personalitat la línia donatelliana a través de la influència dels germans Rossellino El 1489 planejà, seguint directrius brunelleschianes, el palau que li encomanà Filippo…

Estudià a Itàlia i ajudà Vasari en la decoració pictòrica del palau de la Cancelleria, a Roma ~1545 Esculpí el retaule major de la catedral d’Astorga, acabat el 1562, any que entrà, com a pintor, al servei de Felip II, per a qui decorà els palaus reials de Madrid i del Pardo La seva obra representà la introducció a Castella del manierisme miquelangelià Com a renaixentista complet conreà també l’arquitectura

Fill de Josep Maria Bayarri i Hurtado Obtingué el premi extraordinari de final de carrera 1952 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles Rebé el Premio Nacional d’escultura 1955 Fou un dels fundadors del Grup Parpalló Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàlliques Professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València 1976-1981 Rebé la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts 1996 i la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana 2010

Format a Llotja Barcelona, milità des de jove a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Voluntari a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola, el 1936 fou ferit a Belchite Posteriorment s’exilià i, després d’uns mesos d’internament al camp de refugiats a Argelers, gràcies a un ajut del govern britànic pogué estudiar a la universitat de Montpeller 1939-1940, on coincidí amb altres intellectuals exiliats i fundà el Front Nacional de Catalunya El 1941 retornà a Barcelona, on passà clandestinament informació als aliats, però fou descobert el 1943 i empresonat Després del seu…

Fundà amb Hans Arp i JBaargeld el grup dadà Colònia, 1919, al qual aportà el sistema de collages en la sèrie Fatagaga S'installà a París 1922, on illustrà amb collages llibres d’Eluard, com Repetition i Les malheurs des Immortels , aquest darrer escrit per tots dos Participà en la lluita entre dadaisme i surrealisme, s’inclinà a favor del segon i creà obres plenes d’inquietud i terror Èdip rei 1921, La cita dels amics 1922, retrat dels seus amics surrealistes, i La bella jardinera 1923-24 El 1925 adoptà en les seves pintures el procediment del frottage L’any següent fou acusat pels…

Fill de Maria Sanmartí S'inicià com a pintor de parets i cartellista, i cursà estudis nocturns a l’escola de Llotja, on fou deixeble de Mongrell Durant alguns anys es dedicà a la illustració revistes infantils, cartells cinematogràfics El 1939 s’exilià exposà per primera vegada a Perpinyà, i més tard s’installà a París El 1965 establí el seu taller a Saint-Pierre, Provença Alternà l’execució de les seves primeres litografies amb una producció pictòrica creixent Assimilà diverses influències, que emprà per a aconseguir una obra personal i de gran plasticitat de Vuillard i Bonnard, que li…