Resultats de la cerca
Es mostren 2442 resultats
Francesc de Cortada i Sellers
Història
Austriacista.
Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc 1706 Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria Després del 1714 els seus béns foren confiscats Era germà de Joan Baptista de Cortada
Josep Corrons
Cristianisme
Canonge.
El 1827 participà en la revolta ultrareialista guerra dels Malcontents formà part de la junta superior rebel, a Manresa Acabada la revolta, no sofrí represàlies gràcies a la protecció del comte d’Espanya, que el feu el seu conseller
Climent Campà i Cardona
Medicina
Metge.
Collaborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i la seva comarca Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres
Francesc Xavier Calderó i Vila
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret, representà el collegi d’advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881 És autor de Lo nou còdic civil 1881, en el qual defensa el dret català Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos , inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista El Eco de la Montaña 1862-68
Anton Carrera i Busquets
Literatura catalana
Música
Poeta i rapsode.
Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…
,
Bonsom
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Jurista, clergue i cal·lígraf.
Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels reis Capets En…
Ramon Vinyeta i Leyes
Història
Literatura catalana
Erudit i escriptor.
Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, feu una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i exposicions Fundà l’Editorial Celblau de Torelló Entre les moltes publicacions seves es destaquen les guies muntanyenques i turístiques Bellmunt 1948, Puigsacalm 1952, Les Gorgues, Collsacabra Occidental 1956, Rupit 1972, L’Estany 1974, Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès 1978, Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns 1979, La vall de Torelló 1979, en collaboració amb A Pladevall, El Collsacabra Solcs i cascades 1980…
,
Bernat Serradell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una visió d’…
,
Miquel dels Sants Salarich i Torrents
Literatura catalana
Medicina
Historiografia catalana
Metge i escriptor.
Exercí de metge La seva poesia és d’arrel tradicional, amb reflexos de Carner Publicà Els meus racons de Vic 1947, La finestra oberta 1954, Llaors i ofrenes 1956, Poemes de tarda 1964 i Secrets 1970 Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic 1962 i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents 1973
,
Salvador Sala
Arts decoratives
Mestre argenter, conegut per Serrarols.
Fill del paraire Pere Sala, es casà el 1592 amb Maria Sellers i féu la passantia d’examen d’argenter el 1593 El 1606 fou nomenat argenter de la catedral de Vic, on treballà tota la seva vida, fent imatges de plata, calzes, etc, tot perdut Féu l’urna de plata dels màrtirs Llucià i Marcià 1618 És autor de creus processionals per a la Móra 1598, Sant Bartomeu del Grau i Sant Julià Sassorba 1617 Intervingué, amb el seu fill, en la revolta del 1640 de Vic, d’on fou conseller, i tingué cura de les encunyacions de moneda vigatana dels anys 1640 i 1641
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina