Resultats de la cerca

Protonotari apostòlic i cambrer secret d’Alexandre VI 1498 Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza 1493

Al límit dels termes de Xàtiva i el Genovés, té cinc petits enclavaments Aiguamoll, Miralbó —antic lloc—, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres i, a més, els de la Lloma i el Tossal Tot el territori és conreat, amb predomini del regadiu 100 ha, que hom ha dedicat tradicionalment a l’arròs, i que avui és ocupat per tarongers, hortalisses i blat de moro el secà 50 ha és ocupat per oliveres i garrofers El poble 816 h agl 2006, llocnouins 80 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Simat de la Valldigna l’església parroquial és dedicada a sant Dídac Era senyoria dels Fenollet Lloc de…

La séquia de Benifurt , que rega, juntament amb la séquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l' assut de Benifurt , a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig

A part el sector principal, de 0,03 km 2 , comprèn tres enclavaments a la Foia de Cerdà , dos al de la lana, tres entre els termes de Vallès, la Granja, Llanera i Xàtiva, anomenats Verderol , la Carabassa i la Font de Jordana , i, finalment, el del Molí del Vallès El secà és ocupat per garrofers i oliveres, i el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia de Ranes, per tarongers La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis El poble 149 h 2006, torrellans 140 m alt es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà L’església…

És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu…

Separa el pla de Xàtiva, al N, de la vall de Bixquert, al S

El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al pla l’església…

Les seves terres són regades amb la séquia de la Torre d’en Lloris El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia Santa Maria, amb Miralbò com a annex L’església parroquial és dedicada actualment al Roser Antic lloc de moriscs 42 focs el 1609, en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…

El monestir fou fundat inicialment a Alzira Ribera Alta el 1273, amb la protecció de Jaume I, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa La comunitat era formada per 13 monges A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel…