Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
Sebastião José de Carvalho e Melo

Sebastiao José de Carvalho e Melo
© Fototeca.cat
Història
Polític portuguès, comte d’Oeiras (1759) i marquès de Pombal (1769).
Havia estat ambaixador a Londres 1738-43 i a Viena 1745 A l’accessió al tron de Josep I 1750 fou secretari de guerra i d’estat, i, a partir de les mesures que prengué per tal de palliar les conseqüències del gran terratrèmol de Lisboa del 1755, obtingué la confiança total del rei i governà amb un poder omnímode, dins la política de despotisme illustrat Fomentà l’agricultura i la indústria cristall, seda i impulsà el comerç creà diverses companyies la d’agricultura i vins de l’Alt Douro —que el 1757 provocà els avalots del Porto, contra el seu monopoli, durament reprimits—, la de Pará i…
Eduard d’Anglaterra
Història
Príncep de Gal·les.
Fill d’ Eduard III d’Anglaterra i de Felipa d’Hainaut, no arribà a regnar per haver premort al pare Es féu famós per les victòries que obtingué sobre els francesos durant la guerra dels Cent Anys, especialment la de Poitiers 1356 Des del 1360 el seu pare li confià el govern d’Aquitània, i dirigí també la intervenció anglesa en els conflictes hispànics guerra entre Castella i Catalunya-Aragó, combinada amb la guerra civil de Castella entre Pere el Cruel, aliat d’Anglaterra, i el seu germà bastard i aspirant al tron Enric de Trastàmara Però l’incompliment dels pactes per part de Pere el Cruel l…
Isidoro de Antillón y Marzo
Geografia
Història
Geògraf i polític aragonès.
Feu estudis a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla 1809 i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència Parallelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalanoaragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca Així, el 1811 feu un viatge pels pobles…
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona…
naturalització
Dret civil
Modalitat d’adquisició de nacionalitat, posterior al naixement, que es produeix mitjançant una declaració de voluntat de l’adquirent i una autorització de l’autoritat estatal, atorgada de forma discrecional o subjecta a determinades regles i que sol prendre com a base la residència de l’estranger en el territori de l’estat.
El dret civil espanyol estableix dues menes de naturalització graciosa o discrecional és atorgada per reial decret i en circumstàncies excepcionals no requereix cap condició, llevat la d’ésser major d’edat o emancipat major de 14 anys assistit pel seu representant legal i per residència és atorgada pel ministre de justícia i necessita uns requisits de permanència en territori espanyol però, malgrat tot, no és absolutament reglamentada, car el ministre, tenint present l’interès social o l’ordre públic, és lliure de donar-la o de negar-la El temps normal de residència exigit és de deu anys…
Quino

Quino
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual és conegut el dibuixant humorista argentí Joaquín Salvador Lavado.
Fill d’emigrants andalusos, el 1953 es professionalitzà com a dibuixant Començà a publicar a la premsa argentina i, posteriorment, a la resta de l’Amèrica Llatina, a l’Estat espanyol i en altres països, com França, Portugal i Itàlia És conegut sobretot per la sèrie Mafalda , de la qual publicà tires còmiques del 1964 al 1973, en les quals, a través de la ingenuïtat d’uns infants arquetips d’adults, sotmet la societat a una crítica mordaç Dibuixant minuciós i d’una gran inventiva, publicà, a més, nombrosos reculls d’acudits gràfics Mundo Quino , 1963 Bien, gracias, y usted ,1976…
Frente de Libertação de Moçambique
Política
Partit polític de Moçambic sorgit el 1962 de la fusió de moviments nacionalistes.
Fundat el 25 de juny a Dar es Salaam Tanzània, dirigí les activitats nacionalistes i el 1964 proclamà la insurrecció armada el seu poder augmentà el 1967 controlava la cinquena part del país, malgrat la dura repressió de Portugal, amb l’ajut de Rhodèsia i la República de Sud-àfrica A la mort del seu dirigent Eduardo Mondlane 1969 es produïren dissensions internes que menaren a escissions, però la lluita de guerrilles continuà Des del cop d’estat portuguès d’abril del 1974 el FRELIMO entrà en una fase de negociacions amb el govern portuguès, i pel setembre del 1974 formà part d’un…
Joan de Cardona i de Navarra
Història
Magnat del s XV, senyor de Guadalest (Marina) i de Caparroso (Navarra), i comte nominal de Cardona.
Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis 1464 al…
Íñigo López de Mendoza
Història
Literatura
Literat i estadista.
Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el…
Ramon Rogent i Perés
Figura, per Ramon Rogent i Perés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Descendent de la família Rogent Féu estudis inacabats d’arquitectura durant la guerra civil de 1936-39 i s’inicià en la pintura encoratjat per Rafael Llimona Visqué a França 1938-39 i el 1941 exposà a Madrid Es presentà a Barcelona el 1942, i el 1943 féu amb els germans Vilató i amb Albert Fabra una important exposició Exposà, invitat, a Portugal 1945 i 1947 —on li foren adquirides obres per al Museu de Lisboa—, al Salon d’Art Libre de París, a Londres, Pittsburgh i la Triennal de Milà A Barcelona formà part del grup Lais 1950 i participà assíduament als Salons d’Octubre i a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina