Resultats de la cerca
Es mostren 1210 resultats
Joaquim Alier i Gómez
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre.
El 1931 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en psiquiatria i neurologia Fou cap del servei d’antropometria a l’Institut Psicotècnic de Barcelona El 1939 s’exilià a Veneçuela Treballà en el seu camp al Ministeri de Sanitat a la regió de Barlovento Fou metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques estat de Miranda i de Maiquetía Districte Federal i professor de l’Instituto Pedagógico de Caracas El 1945 anà als Estats Units i més tard a Brisbane Austràlia, al servei del govern neerlandès Fou director de l’Hospital d’Hollandia a…
Andreu Ripoll i Montaner
Astronàutica
Enginyer aeroespacial.
De família mallorquina, retornà a l’illa d’infant El 1952 ingressà a l’acadèmia militar de Saragossa, que abandonà el 1957 per estudiar enginyeria a l’Escola Politècnica de Madrid, on es graduà i doctorà Amplià estudis a la Universitat Complutense de Madrid 1964-66 i al Centre de Vol Espacial Goddard, de Maryland 1967-68 Professor de la Universitat Politècnica de Madrid 1966-68, fou cap de la secció d’enginyers per a la installació a l’Estat espanyol dels míssils Hawk 1965-68 i sotsdirector de l’estació de seguiment espacial de la NASA a Fresnedillas Madrid Del 1968 al 1975 participà en els…
escarabeu
Art
Amulet o segell de pedra o de pasta vítria que representa l’escarabat piloter egipci (Scarabaeus sacer).
A la part inferior, plana, porta un breu text o un element decoratiu Simbolitzava la creixença i l’esdevenir, i entre els egipcis era anomenat khepror Solia ésser de dimensions reduïdes, i presentava una gran varietat de tipus hi ha escarabeus de cor , destinats a substituir aquesta víscera en la mòmia a fi d’assegurar-se'n l’ajut en el judici d’ultratomba n'hi ha de commemoratius , inscrits amb un text molt breu, llevat dels d’Amenhotep III, que commemoren les seves caceres, els seus matrimonis, etc els anomenats hiksos , així mateix, són d’un gran interès històric, cronològic i onomàstic,…
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…
Panticapèon
Geografia històrica
Antiga colònia grega de Crimea (a l’actual Kerc’) fundada probablement per colons milesis al sVI aC, en territori habitat pels escites.
Adquirí una gran importància, gràcies al comerç de grans
Turks i Caicos

Illa de Turks i Caicos
Daniel Piraino (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Grup d’illes de l’Atlàntic occidental, a la prolongació SE de les Bahames, que constitueix una colònia de la Gran Bretanya.
La capital és Grand Turk El clima és tropical marítim, influït pels alisis L’economia es basa en conreus com el blat de moro, sisal, hortalisses i fruits tropicals illa de Caicos, així com la pesca i les salines Hi ha aeroports a Grand Turk i South Caicos
Geòrgia del Sud
Illa
Illa del sud de l’oceà Atlàntic, dependència de la colònia britànica de les Illes Sandwich del Sud i Geòrgia del Sud.
Hi ha factories baleneres a la costa, a Leith Harbour i Grytviken, caça de foques i alguns ramats de rens La població varia en funció de l’activitat balenera oscilla entre 20 i 500 habitants, segons l’estació de l’any
el Forn del Vidre
Veïnat
Veïnat i colònia minera de les mines de Surroca, dins el municipi d’Ogassa (Ripollès), al vessant meridional de la serra Cavallera.
L’església és dedicada a santa Bàrbara
el Còdol Dret
Colònia industrial
Antiga colònia tèxtil del municipi de les Masies de Roda (Osona), a l’esquerra del Ter, aigua avall de Roda de Ter.
Fou abandonada, car el pantà de Sau s’hi embassa en èpoques de crescuda
Cízic
Història
Colònia grega de l’istme de Mísia, a les costes de la Propòntida —mar de Màrmara— fundada pels milesis el 757 aC.
Després de la inestabilitat provocada a l’Àsia Menor per les penetracions cimmèries, es produí un segon establiment milesi el 676 aC Durant la guerra del Peloponès, s’hi lliurà una batalla naval 410 aC entre els atenesos i els espartans La victòria dels primers serví per a alliberar la regió dels estrets En temps de l’imperi Romà fou capital de la província de l’Hellespont Als seus voltants, Lúcul vencé Mitridates el 74 aC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina