Resultats de la cerca
Es mostren 3782 resultats
Fedor Aleksejev
Fedor Aleksejev
©
Pintura
Educació
Pintor i pedagog.
És un dels promotors del paisatgisme líric rus, particularment original en la representació poètica i alhora retratista, d’un realisme sorprenent, de l’ambientació d’escenes humanes i de ciutats La seva obra gaudí d’una gran popularitat Vista del Kremlin des de la porta Spassky 1800, de Fedor Aleksejev ©
Hannequin de Brussel·les
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor flamenc, introductor de l’estil flamíger a Toledo, on dirigí un taller.
El 1448 hi era mestre d’obres de la catedral cos de la torre i porta dels lleons Hom el cita el 1454 amb el seu germà Egas Cueman en relació amb el cadirat de la catedral de Conca Féu la capella del castell convent de Calatrava la Nueva, avui desapareguda
maestro Enrique
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor, possiblement d’origen francès, actiu a Castella.
Dirigí, des del 1240, les obres de la catedral de Burgos i, vers el 1255, donà les traces de la de Lleó Hom li atribueix l’estatuària de la porta de la Coronería i un grup de l’Anunciació, de la primera, i la Mare de Déu Blanca, de la segona
Sant Domènec de València
Convent
Convent dominicà de la ciutat de València, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria.
Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de…
Roteros
Parròquia
Antiga parròquia (Santa Creu de Roteros) de la ciutat de València, construïda fora el primitiu recinte murallat, a ponent de la porta de Serrans.
draga de pala
Dragat per sota del nivell freàtic de graves i sorres al·luvials, mitjançant una draga de cullera
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Draga que porta una pala muntada a l’extrem d’un braç mòbil, la descàrrega de la qual es fa obrint-ne el fons.
Aquesta cullera pot ser hidràulica, com en les retroexcavadores, o bé tirada amb cables Les de cables poden dragar a més profunditat Després d’excavar el material del fons, es descarrega sobre un gànguil situat al costat de la draga Entre les dragues de pala hi ha les dragues de pala frontal, emprades als Estats Units, i dragues de pala retroexcavadora, emprades a Europa La draga de pala és una de les més emprades Habitualment excaven terrenys granulars, argiles, margues i roques toves
el Clot de la Mota
Caseria
Caseria del municipi de Gandia (Safor), a la costa, al nord del Grau de Gandia, vora el petit estany que porta el mateix nom.
peceta columnària
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al doble del ral de Castella d’emissió americana, que porta al revers els dos hemisferis entre les columnes d’Hèrcules coronades.
Equivalent a cinc rals de billó, a València era conegut també amb la denominació de peceta columnària de cinc quinzets
frac
Indumentària
Peça de vestir amb mànigues que per davant arriba només fins a la cintura i per darrere porta dos faldons llargs de forma trapezial.
Pertany a la indumentària masculina de cerimònia
guardacantó
Construcció i obres públiques
Transports
Pedra que, posada a flor de terra, protegeix contra el frec de les rodes dels carruatges una cantonada, els muntants d’una porta, etc.