Resultats de la cerca

Graduada en francès i en estudis clàssics per la Universitat d’Exeter 1987, el 1990 anà a Portugal, on treballà com a professora d’anglès i on es casà Retornà a la Gran Bretanya el 1994 i, durant una època difícil a causa d’un divorci problemàtic i d’haver de tenir cura tota sola de la seva filla, escriví Harry Potter and the Philosopher’s Stone  publicada també amb el nom de  Harry Potter and the Sorcerer’s Stone , la primera de la sèrie de novelles infantils i juvenils que tenen com a protagonista Harry Potter, un nen orfe amb dots de mag, i que publicà el 1997 Seguiren Harry…

De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ser aquest nomenat arquebisbe de Toledo 1267 sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276 Tradicionalment, s’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga Portugal, el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels àrabs i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou…

Amb seu a Brusselles, fou creat el 1965 i anomenat fins al 1994 Consell de Ministres És el principal responsable en la presa de decisions, generalment a partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea Els seus integrants un per estat són ministres dels governs dels estats i són designats segons els àmbits de discussió El càrrec màxim del Consell de la Unió Europea és la presidència de la Unió Europea , exercida fins al 2006 rotativament durant sis mesos per cadascun dels estats membres i recau en el ministre d’Afers Exteriors corresponent Des del semestre del gener al juny del…

Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa 1985-87 Des del…

Fill d’Antoni d’Alòs i Rius, capità general de Mallorca, marquès d’Alòs, i membre d’una família destacada en diverses campanyes militars de l’exèrcit espanyol Inicià la seva carrera militar en la guerra amb Portugal, on fou capità del regiment d’infanteria d’Aragó Posteriorment marxà al Perú, on exercí com a coronel, sotsdirector de milícies i, l’any 1755, corregidor de Chaianta actualment Bolívia, aleshores jurisdicció del virregnat del Riu de la Plata Fou conegut per les elevades exaccions que imposà i pel dur tracte als indis, sobretot arran de l’aixecament de 1780 Fou…

Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…

Llicenciat en antropologia per la Universitat de Barcelona, l’any 1991 cofundà amb Rafael Metlikovez el grup de poesia escènica Accidents Polipoètics, amb el qual creà espectacles que presentà a Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia i Mèxic, Publicaren conjuntament els poemaris  Más triste es robar  1997,  Todos tenemos la razón  2003 i  Polipoesía urbana de pueblo  1995 Així mateix, collaboraren en projectes del grup teatral La Fura dels Baus i de la coreògrafa Sol Picó Ha impartit cursos i tallers de poesia oral, i ha estrenat espectacles en…

Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…

Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…

La geografia física Angola forma part de l’altiplà subcontinental de roques cristallines cobertes en part per sediments paleozoics Presenta una plana costanera baixa, més ampla al nord 100 km que al sud 35 km, limitada a l’est per l’altiplà El sud és una prolongació del desert del sud-oest africà A l’interior, el vessant atlàntic de l’altiplà Moro Moco n'és el cim més alt 2620 m és abrupte i el descens al litoral es fa per mitjà d’una sèrie de terrasses Aquesta àrea és escindida per nombrosos rius petits El vessant oriental presenta un suau descens i és drenat pels rius afluents del Congo i…