Resultats de la cerca
Es mostren 1260 resultats
Salta
Divisió administrativa
Província d’Argentina, a la regió del Nord.
La capital és Salta És situada entre les províncies de Catamarca, Tucumán i Santiago del Estero, al S, Chaco, Formosa i Paraguai, a l’E, Bolívia al N, Jujuy al NW i Xile a l’W Plana al sector oriental, a l’occidental hi ha les serralades andines, amb la regió de la puna i amb cims superiors als 6 000 m, i les subandines, amb altituds entre 2 000 i 2 500 m i on neixen els rius principals Salado i Bermejo El clima és fred al sector muntanyós i tropical a la plana La pluviositat és superior als 600 mm La població, que ha tingut un creixement notable, presenta una densitat molt feble 4 h/km 2…
La Rioja
Divisió administrativa
Província del NW de l’Argentina, a la regió Andina.
La capital és La Rioja 104 494 h 1991 Limita al N amb la província de Catamarca, a l’E amb aquesta i amb la de Córdoba, al S amb la de San Luis, i a l’W amb la de San Juan i amb Xile Hi ha tres regions fisiogràfiques la serralada dels Andes, la serralada Preandina i les serres de la Pampa Yagüe, Umango i Famatina i els plans de l’W, composts per sorres de tipus desèrtic El clima es caracteritza per una llarga estació seca i pluges molt escasses i torrencials Les temperatures oscillen entre 0° i 30° Els rius són de règim nival i torrencial o de tipus endorreic els del N Hi ha salines…
casino de joc
El casino de Montecarlo, al principat de Mònaco
© B. Llebaria
Jocs
Establiment de luxe, de caràcter recreatiu, autoritzat oficialment per a la pràctica de jocs d’atzar.
La denominació sorgí a França a la fi del s XIX en restringir el govern el joc boule , ruleta, bacarà, trente et quarante als casinos de determinades estacions balneàries, termals o climàtiques Prengueren ben aviat gran anomenada, al costat del Gran Casino de Montecarlo, a Mònaco, els de Vichy i Deauville s’estengueren també amb aquesta denominació per alguns països llatins al Lido Venècia, a Sant Sebastià País Basc, a Viña del Mar Xile A Barcelona hom intentà, el 1932, de convertir en casino de joc el de l’Arrabassada A l’Estat espanyol foren prohibits els jocs d’atzar durant…
Eulogi de Queralt
Música
Guitarrista.
Últim marquès de Campomayor Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià violí, i Pau Casals violoncel Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid Se n'anà a París 1919-24, on amplià estudis Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical El 1928 arribà a…
Humberto Rivas
Fotografia
Fotògraf argentí.
Estudià dibuix i pintura a Buenos Aires, els quals compaginà més endavant amb el disseny gràfic i la fotografia Després de fer diverses exposicions de pintura, dibuix i fotografia a l’Argentina, Xile i Colòmbia, el 1968 es dedicà exclusivament a la fotografia Treballà com a fotògraf publicitari fins el 1975, quan s’installà definitivament a Barcelona La seva obra palesa l’interès pel retrat, les natures mortes i el paisatge i destaca per la sobrietat —que no exclou la mirada personal— amb què tracta els seus motius Rebé, entre d’altres, el premi Ciutat de Barcelona d’arts…
Lluís Maria de Moixó i López-Fuertes
Història del dret
Jurista.
Tercer baró de Juras Reales Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí i nebot del bisbe Benet Maria de Moixó i de Francolí Fou fiscal de l’audiència de Xile i de les províncies de La Plata Capturat i empresonat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’Estat espanyol En referència a la seva experiència publicà Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Río de la Plata, por el barón de Juras Reales, siendo fiscal de SM en el Reino de Chile 1828 Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona…
Bartomeu Ferrando i Colom
Performer i poeta visual.
Estudià música i filologia hispànica Actualment és professor titular de performance i art intermèdia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València És el performer més important de l’Estat espanyol Ha participat en certàmens i festivals arreu del món Itàlia 1984, Canadà 1987, Mèxic 1993, Dinamarca 1997 i Xile 2002 Formà part dels grups Música Mundana, Flactus Vocis Trio de poesia poètica i Rojo de música improvisada Fundà la revista “Texto Poético'' 1977-1989 en la qual escriu Escrigué l’assaig Hacia una poesía del hacer 1980 i La mirada móvil 2000, entre…
Fòrum Universal de les Cultures
Conjunt de trobades internacionals que se celebraren a Barcelona entre el maig i el setembre de l’any 2004 amb l’objectiu de dialogar sobre els principals reptes culturals i socials contemporanis.
Fou organitzat conjuntament per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, i tingué com a soci principal la UNESCO La multiculturalitat, la globalització i la sostenibilitat foren els temes dominants de les conferències, els actes i les exposicions Els aspectes urbanístics, financers i també de continguts de l’esdeveniment desencadenaren nombroses controvèrsies El Fòrum de Barcelona encetà un model que continuà el 2007 a la localitat mexicana de Monterrey i el 2011 a Valparaiso Xile Tanmateix, arran de la crisi econòmica, s’ajornà indefinidament la…
Ramon Buxarrais i Ventura

Ramon Buxarrais i Ventura
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’ Agermanament , fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta Xile, on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga, on promogué iniciatives culturals Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio , que tenien molta acceptació popular El 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga i es retirà a un centre assistencial de…
palmes
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda típicament per arbres perennifolis.
Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló, palma Cocos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina