Resultats de la cerca

Vida A cinc anys s’installà a Barcelona amb la seva família Inicià la seva formació al Teatre Espanyol Universitari TEU al mateix temps que es llicencià en dret i rebé el premi al millor actor universitari 1968 El 1977 entrà a formar part del grup Dagoll Dagom  i debutà professionalment a  No hablaré en clase  1977 i  Antaviana  1978 Després actuà en Operació Ubú d’ Els Joglars El 1988 emprengué una gira per l’Amèrica Llatina entretenint el públic dels locals amb monòlegs escrits per ell mateix A partir d’aquesta experiència, creà espectacles com ara Pay-pay 1983 Ño 1984 Sin palabras 1987 En…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…

Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…

En la seva fundació hi tingueren un gran protagonisme els germans Joan i Carles Padrós nascuts, respectivament, el 1869 i el 1870 a Sarrià, Barcelona, fills d’una família de comerciants catalans del tèxtil que s’installà a Madrid el 1876 Ambdós impulsaren el club juntament amb un tercer soci, Julián Palacios, li donaren suport econòmic i obtingueren el favor del nou rei Alfons XIII, en honor del qual crearen el Concurso Madrid, antecedent de l’actual Copa del Rei, el mateix any de la coronació del monarca i de la fundació del club Joan Padrós en fou el primer president 1902-04 i el succeí en…

Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt,…

De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI, on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva collaboració a la premsa Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme…

Activitat política i cultural Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1949, durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció Els anys següents viatjà per Europa i augmentà el seu bagatge intellectual, sobretot en el camp de l’art A l’…

El 1948 emigrà a l’illa de Cuba, on la seva família s’havia establert en acabar la Guerra Civil A l’Havana es doctorà en filosofia i lletres 1955, amb la tesi Fonética del español hablado en Cuba Treballà a l’ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, on fou director de fotografia i realitzador de documentals pel cinema i la televisió cubans A més de crític cinematogràfic, fou cofundador del primer cineclub del país, l’any 1951, i posteriorment de la Cinemateca de Cuba Estudià cinema al City College de Nova York 1955-1956 amb Hans Richter i al Centro Sperimentale di…

Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , en referència a la possessió de sa Real en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis, fets els quals li ocasionaren algun conflicte amb la inquisició Per la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà…

Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà  1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat  1930 Butlletí dels Mestres  1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona  1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers  i després la Revista de la Llar  a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que…