Resultats de la cerca
Es mostren 3354 resultats
Pere I de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213).
Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni…
Túl·lia d’Aragó
Literatura italiana
Història
Poetessa i cortesana italiana.
Filla de l’arquebisbe de Palerm, cardenal Pere d’Aragó i Tagliavia A Roma tingué una veritable cort d’admiradors, però fou també atacada per escriptors, com Silvano Razzi en la seva comèdia La Balia 1560 De Roma es traslladà a Venècia, a Ferrara i, finalment, a Florència, on fou protegida per la duquessa Elionor de Toledo És autora d’un recull de Rime 1547, del poema cavalleresc Il Meschino 1560 i, sobretot, del Dialogo dell’ infinità d’amore 1547, obres que reflecteixen els corrents platonitzants del moment
Pere I d’Aragó
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Aragó i Pamplona (1094-1104).
Fill del rei Sanç III Ramires d’Aragó Sanç V de Pamplona i d’una filla del comte Ermengol III d’Urgell, probablement anomenada Elisabet El seu pare el feu rei de Ribagorça i Sobrarb el 1085 Ajudà Alfons VI de Castella a Sagrejas 1086 Prengué Estada 1087 Cooperà amb ell a la presa de Montsó 1089, que quedà sota la seva jurisdicció Tingué amistat amb el Cid, amb qui, juntament amb el seu pare, s’entrevistà a Gurrea el 1092 El 1093, malgrat haver tingut unes diferències amb aquest, l’ajudà en la campanya contra València En morir el seu pare al setge d’Osca, el succeí com a rei d’…
Ramir I d’Aragó
© Fototeca.cat
Història
Primer rei d’Aragó, fill natural de Sanç III de Navarra (II d’Aragó), tingut, abans del matrimoni d’aquest, d’una noble dama d’Aibar, de nom Sança.
El seu pare, en morir 1035, li deixà Aragó, elevat a la categoria de regne A causa de l’assassinat del seu germà Gonçal a Montclús el 1045, Sobrarb i Ribagorça passaren a formar part dels seus dominis El 1036 es casà amb Ermessenda de Bigorra i tingué Sanç III, que el succeí, Garcia, que fou bisbe de Jaca, Sança, que es casà amb el comte Ermengol III d’Urgell, i Teresa, que es casà amb el comte de Provença, Guillem Vidu el 1049, es tornà a casar, amb Agnès, de qui tingué una filla, de nom Urraca, monja a la Serós Se li coneix també un fill natural, de nom Sanç Obtingué una…
Lluís Carreras i Aragó
© Xavier Carreras
Oftalmologia
Oftalmòleg.
Fill de l´argenter Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 - 1862 Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de Barcelona Introduí l’anestèsia cocaínica i una modificació del sistema d’exploració de l’agudesa visual Creà un important laboratori d’anatomia patològica Amb Ramon Coll i Pujol inicià l’estadística demogràfica sanitària a Barcelona Colaborador des del 1880 de la Revista de Ciencias Médicas , fundada el 1875, en fou director i propietari entre el 1885 i el 1890 Casat amb Celia Solà Casanovas 7 de juny de 1862, tingué tres fills Lluís, Ventura i Mercè En morir el seu fill Lluís…
Ignasi Aragó i Mitjans
© Família Aragó
Pediatria
Metge pediatre.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1938, es doctorà l'any 1960 amb una tesi sobre la història clínica en pediatria, especialitat que exercí professionalment en hospitals, en consultori privat i també a la xarxa de l'Institut per a la Protecció de Menors als barris marginals de Barcelona Fou també membre de la Societat Catalana de Pediatria, de la qual fou secretari 1957-61 A banda de l'activitat mèdica, participà intensament en projectes de planificació i gestió de la sanitat l'any 1955 aconseguí que la junta directiva del Collegi Oficial de Metges assumís la necessitat d'…
Galí III d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~893 ~922).
Fill d’Asnar II i d’Ènnega de Pamplona, casat primerament amb Acibella de Gascunya i després amb Sança Garcés La filla del segon matrimoni, Andregot, es casà amb el rei de Pamplona Garcia III i ambdós obtingueren, així, el comtat d’Aragó per a llur fill Sanç I Abarca
Galí I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~833 — ~844).
Fill hereu de Garcia I i d’una filla d’Ènnec I de Pamplona Es casà amb Guldregut A la seva mort Aragó passà a Galí II, fill del comte Asnar I, que havia estat deposat pel pare de Galí I
Andregot I d’Aragó
Història
Comtessa d’Aragó (922-925) i reina de Pamplona.
Filla del comte d’Aragó Galí III, aportà en dot el comtat d’Aragó al rei de Pamplona Garcia III i transmeté els seus drets al seu fill Sanç Garcés II El matrimoni fou dissolt, però reconeguda la legitimitat de la descendència Aragó restà vinculat a Navarra fins que el testament del besnet d’Andregot, Sanç III de Pamplona mort el 1035, li restiuí la independència, i el convertí en regne per al seu fill Ramir
Garcia I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~820 - 833).
Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina