Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Artur
Astronomia
Estel de la constel·lació del Bover, el cinquè més brillant de la volta celeste i el més brillant de l’hemisferi nord (magnitud visual aparent —0,1), a una distància de 35,86 anys llum.
És un gegant vermell i pertany al tipus espectral KO
Llorenç Riber i Campins
Llorenç Riber i Campins
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família modesta de procedència ciutadana, després d’uns primers estudis a l’Escolania de Lluc a partir del 1892 passà el 1895 al seminari de Mallorca, on aviat es dedicà a la poesia El 1900, el bisbe Campins el nomenà patge seu, i obtingué premis importants a certàmens i jocs florals a partir del 1903 Ordenat de sacerdot el 1905, aquell mateix any fou nomenat catedràtic de retòrica i poètica i perfecció de llatí al seminari Entusiasta del moviment catalanista —ja de seminarista ajudà Antoni M Alcover en l’Obra del Diccionari—, collaborà activament a la revista…
,
Carles Sindreu i Pons
Literatura catalana
Esport general
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç Feu d’antiquari i treballà en publicitat 1933-36 El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports , L’Esport Català , El Once i Xut, on signava amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una…
, ,
Pere Serafí
Naixement, de Pere Serafí, representat a les portes de l’orgue de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura catalana
Poeta i pintor.
Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a Pere Serafí és…
,
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…
,
Gran enciclopèdia catalana
Gran enciclopèdia catalana
© Fototeca.cat
Literatura
Historiografia catalana
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia universal i destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.
La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…
,
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb la invenció de…
Josep Sureda i Blanes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, historiador de la ciència i humanista.
Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…
, ,
literatura mallorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Mallorca en català literari o dialectal.
La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els diversos Països Catalans A l’…