Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Maldà és un dels més grans de tota la vall del Riu Corb És situat en el límit entre les comarques de l’Urgell i de les Garrigues i molt proper pel S a la Conca de Barberà Limita al N amb Belianes i Sant Martí de Riucorb, que també hi confronta per l’E, per on també limita amb el terme de Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia, al S també amb els Omells de na Gaia, l’Espluga Calba i els Omellons i a l’W amb el terme d’Arbeca, aquests tres darrers de la comarca de les Garrigues Maldà es troba a la riba esquerra del Riu Corb,…

Dins el grup fònic té una complexa distribució representativa d’allòfons i fonemes Així, doncs, si està en posició inicial, es realitza com a b oclusiva sonora bec , boig si es troba en posició medial en un context intervocàlic, implosiu davant fricativa o explosiu, es manifesta amb la variant b fricativa sonora ràbia , sabre , alba si compareix en posició medial implosiva davant consonant sorda o en posició final absoluta, es realitza com a p oclusiva sorda sobtar , cub , i, en fi, si es troba en posició implosiva davant consonant sonora, es manifesta com a b, oclusiva sonora cabdell…

D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Noguera, i limita amb els termes noguerencs de Torrelameu al NW, Menàrguens al N i Térmens al NE amb Bellvís a l’E i Bell-lloc d’Urgell al S, ambdós pertanyents al Pla d’Urgell, i amb els segrianencs d’Alcoletge al S i Corbins a l’W El terme s’estén gairebé en la seva totalitat per la riba esquerra del Segre, a l’indret de la seva confluència amb el Riu Corb que hi aflueix per l’esquerra, al límit amb el veí terme de Corbins Dins del municipi neix la séquia de Fontanet, administrada per la Junta del…

Estudià a París i posteriorment a Roma amb Bernini Passà a Madrid i per consell de Raimon Capuz es traslladà a València El 1703 fou aprovat un projecte seu per a la construcció de la portada principal de la seu de València, que començà tot seguit sota la seva direcció i tenint per ajudants Francesc Vergara el Major i Francisco Stolfs Concebé en aquesta obra la primera façana espanyola amb superfícies convexes i còncaves en la intersecció un cos central convex amb tres pisos coronats per un frontó corb i flanquejat per columnes corínties anteposades al mur, i dues ales còncaves…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…

Estudià a les universitats de Heidelberg i Munic, i ensenyà a les de Munic i Göttingen, d’on fou catedràtic de llengua i literatura catalana i castellana del 1961 al 1972, que passà a ser-ne emèrit S’ocupà preferentment de temes de llengua i literatura franceses, espanyoles, catalanes i italianes Inicià la seva carrera científica amb una tesi doctoral sobre el català Die Stellung des Katalanischen zum Provenzalischen und Kastilischen Statistische Analyse von katalanischen Texten aus Mittelalter und Neuzeit , ‘La posició del català amb relació al provençal i el castellà Anàlisi estadística de…

Succeí el seu pare juntament amb els seus germans Guillem i Arnau Sanç rebé Bearn, les Landes i el litoral amb el títol ducal Guillem, el comtat de Fesenzac amb Armanyac i Auish i Arnau, el comtat d’Astarac Fou casat amb Isemburga de Bordeus i fou pare dels ducs Sanç IV i Guillem I i de Gombau, arquebisbe de Bordeus Vers el 975 casà el seu fill Guillem I amb Urraca de Pamplona, enllaç que fou el principi d’una estreta aliança entre els reis de Pamplona i els ducs de Gascunya