Resultats de la cerca

Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958  Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…

Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes

Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la Mercè 1888,…

El seu estil, detallista, utilitza les línies corbes, especialment als vestits i mantells Hom en destaca els relleus del cadirat de la catedral de Còrdova

És autor d’una bona part de l’extraordinari retaule major de l’església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat vers el 1554, conservat només en part Hom li atribueix una escultura d' El Salvador , policromada per Joanes el 1555, a l’ermita d’aquesta advocació, a Onda

Es dedicà a l’escultura funerària i dirigí un taller a Magúncia La seva obra més important és el sepulcre de l’arquebisbe d’Uriel de Gemmingen 1517-19, que es troba a la catedral de Magúncia

Fou un dels introductors de l’art renaixentista a Tolosa, on construí i decorà diversos palaus, entre ells l’Hôtel d’Assézat 1555, obra mestra del Llenguadoc en aquell estil Concebé la idea del canal del Migdia

Des del 1908 residí a París el 1923 anà a viure als EUA A partir del 1912 es dedicà principalment a la recerca d’una estilització de tendència abstractiva, bàsicament naturalista, i des del 1920 s’interessà per unes construccions de ritmes geomètrics a base d’interseccions de moviments circulatoris per plans per tal d’evocar figures humanes tors femení més o menys imaginàries més tard 1922 retornà a un depurat classicisme És un dels representants de la investigació cubista en l’escultura

Fou, probablement, deixeble de Colantonio a Nàpols —i no a Flandes com ha estat dit— on entrà en contacte amb la pintura de l’escola flamenca des del 1456 treballà a Messina De l’escola flamenca assimilà la tècnica de l’oli, i, versemblantment, fou ell qui la difongué per Itàlia assimilà també una concepció empírica de la pintura i una preferència per la perspectiva lineal i per les composicions verticals Crucifixió, Sibiu, Romania El seu empirisme, reflectit en una sobrevaloració dels detalls, el portà a pintar visions no convencionalment estàtiques, sinó momentànies de les escenes que…

Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut