Resultats de la cerca

Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema Collaborà en ABC , Pueblo , Gaceta Ilustrada i altres periòdics Per al teatre escriví La senda iluminada 1949, El baile de los muñecos 1950, El escultor de sus sueños premi València 1953, Las luciérnagas 1963 i altres moltes obres En el camp del cinema publicà Derecho cinematográfico español 1952 i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español 1966 És també autor de diverses narracions i reportatges La España de la postguerra, Niñas, al salón, De camisa vieja a “chaqueta nueva" 1976,…

Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i els set…

Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina

Fins el 1522 treballà a Augsburg anà després a Estrasburg, on conreà la illustració de llibres, especialment dels clàssics llatins i prerenaixentistes, per a diferents llibreters de la ciutat Una de les seves obres cabdals són els boixos per a illustrar els poemes de Petrarca La crítica actual el considera un dels millors gravadors alemanys i li atribueix la paternitat d’estampes atribuïdes anteriorment a ADürer i a LCranach El seu pare, Hans Weiditz, dit el Vell Friburg de Brisgòvia, segles XV-XVI, escultor, és documentat a Friburg entre el 1497 i el 1510, on féu l’altar dels…

Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de la Colonne…

El seu fill, Jaume Anglès i Vilaplana 1888-1945, plantà el castellet al Tibidabo fins el 1920, i el 1921 dirigí la programació de titelles de la galeria d’art Sala Reig Durant uns quants anys treballà a la Sala Ampurdanesa del carrer del Pi més tard Sala Baby i el 1955 s’installà al Turó Park, on treballava amb el seu fill Jaume Anglès i Guzmàn, 1913-1978 A la dècada dels cinquanta, la família Anglès simultaniejava el castellet tradicional i un teatret modernitzat amb canvis de llums, decorats del polonès WJanuszewski i putxinellis de l’escultor JMartrús Exemple de renovació de l’art dels…

Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —autor del retaule…

La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma 1527 Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Ramon Padró 1787-1810 En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567 El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó

Convertida al catolicisme, les seves novelles reflecteixen la influència, entre d’altres, de Dostojevskij, JP Jacobsen i dels escriptors catòlics francesos Casada amb l'escultor Ulf Trotzig, residiren a París entre el 1955 i el 1972 El tema central dels seus escrits és el sofriment de la humanitat De la seva obra cal destacar De utsatta ‘Els desemparats’, 1957 situada com altres novelles seves a Escània —a la Kristianstad del segle XVII tot just conquerida pels suecs— Levande och döda ‘Vius i morts’, 1964, Sveket ‘La traïció’, 1966 i Sjuckomen ‘La malaltia’, 1978 La seva novella…

Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cella del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs era església parroquial de la vall de Santa Pau Un terratrèmol del 1427 la destruí anys més tard 1441 fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’…