Resultats de la cerca
Es mostren 1460 resultats
Maria Antònia Simó i Andreu

Maria Antònia Simó Andreu
© ARXIU JOAN CERDÀ
Escalada
Excursionisme
Escaladora i alpinista.
Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges 1950 El…
,
Tomàs Roig i Llop
Literatura
Narrador, assagista, poeta i dramaturg.
Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…
,
Ricard Viladesau i Caner
Música
Intèrpret de tenora i compositor.
Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…
,
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels caps…
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…
Lluís Desplà i d’Oms
Cristianisme
Ardiaca major de la catedral i rector de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i de les parròquies d’Alella, Argentona, Badalona i Vilassar.
Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa de l'Ardiaca , que convertí en palau senyorial féu pintar una…
orgue

A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…
Club Excursionista de Gràcia

Escaladors del Club Excursionista de Gràcia a la serra de Mont-roig (Noguera)
© CLUB EXCURSIONISTA DE GRÀCIA
Excursionisme
Club de muntanyisme del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundat el 1922, nasqué amb el nom de Grup Excursionista Mai Enrera Fou impulsat per Josep Buch i Parera, Jaume Martorell i Agustí Sobrevia El 1925 adoptà l’actual denominació El febrer del 1927 Eudald Canivell, un dels membres fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, promogué i fundà l’Arxiu de Gràcia Ja el 1927 començà a difondre aquestes aportacions a través del seu butlletí El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d’hivern d’esquí El 1929 es creà la secció d’estudis a iniciativa d’Enric Ribas Dins d’aquesta secció es fundà el Grup de Recerques,…
,
Joan Rebull i Torroja
Escultura
Escultor.
Fill d’un granger Treballà amb l’imatger Pau Figueres i el 1910 ja guanyà un premi local El coneixement d’unes obres de Casanovas encaminà la seva visió estètica Installat a Barcelona 1915, treballà amb el marbrista Bechini i estudià a Llotja El 1916 féu la seva primera exposició individual, al Centre de Lectura de Reus, on tornà a exposar el 1917 Gràcies al mecenatge d’Evarist Fàbregas i Pàmies treballà a Barcelona Pensionat pel Cercle Artístic el 1921, viatjà a Londres i a París, on l’impressionà l’art antic dels museus Relacionat amb els Evolucionistes, exposaria amb ells des del 1923…
Josep Serra i Campdelacreu
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg, literat i cronista de la ciutat de Vic.
Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina