Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
conill
Conill
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer lagomorf de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i amb les orelles i les potes més curtes.
El pelatge és de color gris, més clar al dessota És un animal molt prolífic pareix de 4 a 8 cops l’any, amb una mitjana de 6 cries per ventrada Els petits són anomenats llorigons , catxaps o conillets S'alimenta de gairebé tota mena de plantes herbàcies o conreades En estat silvestre és anomenat conill de bosc, boscà, fer o de camp , i habita en llocs més aviat secs i en terrenys poc accidentats Són gregaris i de moviments molt ràpids Viuen en caus o llorigueres que excaven sota terra La seva àrea de distribució s’estén pel nord d’Àfrica i l’Europa meridional i central Del…
Xesco Boix
Xesco Boix
© AVUI
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el músic, cantant de folk i animador d’espectacles infantils Francesc Boix i Masramon.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels…
,
Gai Sal·lusti Crisp
Historiografia
Historiador i polític llatí.
De família benestant, però no noble, estudià a Roma i aspirà a la carrera política cursus honorum Expulsat del senat 50 aC, hi retornà l’any següent de la mà de Cèsar, amic i protector seu, que li atorgà el càrrec de procònsol a l’Àfrica 46 aC De retorn a Roma i a la mort de Cèsar, deixà la política activa i es dedicà a les lletres La seva villa Horti Sallustiani fou seu d’una tertúlia famosa i allí escriví les seves obres dues monografies quasi-biogràfiques Catilina i Iugurtha , on denuncia els “monopolis” polítics dels nobles Ambdues d’estil sobri i elegant, foren model…
Romà Comamala i Valls
Romà Comamala i Valls
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg, poeta i assagista.
Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp S'inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en cinc volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-95, a més de Rumb a Paititi i altres peces 1983 i Teatre 1988 Els reculls Peces breus 1981-82, Peces mínimes 1990 i Peces mínimes II 1995 prescindeixen d’…
Joan
Mare de Déu amb l’Infant i sant Joan, dibuix realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Profeta, anomenat també el Precursor.
Visqué austerament als deserts de Judea, on predicava al poble la conversió, per preparar-lo al judici del Regne de Déu Segons Lluc, Joan, nascut poc temps abans que Jesús, començà a predicar l’any 27 o 28 dC La seva predicació, que degué durar només un any o dos, féu un impacte gran en el poble El bany en l’aigua del Jordà, acompanyat d’una confessió dels pecats, era signe del perdó i compromís de vida nova Ensenyava a la gent a compartir el menjar i el vestit amb els més necessitats i acollia benignament persones de mala reputació, com publicans i soldats Jesús i alguns dels seus deixebles…
mínim
Cristianisme
Membre del Sagrat Orde dels Mínims (OM), orde mendicant, fundat a Paola, Cosenza (Itàlia) el 1435 per sant Francesc de Paula.
Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als PaïsosCatalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i…
pop

Pop
© Lluís Prats
Malacologia
Nom genèric dels mol·luscs octòpodes de la família dels octopòdids.
Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur envergadura és compresa…
Raimon

Raimon en el disc A Víctor Jara
Literatura catalana
Música
Nom amb què és conegut el cantant i poeta Ramon Pelegero i Sanchis.
Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…
, ,
Partit Republicà Democràtic Federal
Política
Associació política d’abast espanyol, amb una especial força i influència als Països Catalans, organitzada després de la revolució del setembre del 1868.
Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als PaïsosCatalans la premsa, sobretot El Federalista…
utopia
Política
Concepció imaginària d’un govern ideal.
El seu ús es remunta a l’humanista anglès Thomas More, que en la seva obra Utopia 1516 descriu una situació ideal i imaginària, amb una forta intencionalitat crítica de la societat del seu temps En aquest sentit la inspiració platònica hi és evident, especialment de La República i Les Lleis , on Plató descriu “el millor estat de coses possible” També hi és ben clara la influència augustiniana La ciutat de Déu, que és present també en l’italià TCampanella Civitas Solis , 1602 i en l’anglès FBacon New Atlantis , 1626 El sentit crític de les utopies —sobretot religioses— i llur fecunditat en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina