Resultats de la cerca
Es mostren 1034 resultats
Miquel Desclot

Miquel Desclot
© Fototeca.cat
Literatura
Nom amb què es conegut el poeta, prosista i traductor Miquel Muñoz i Creus.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1969-72, durant aquests anys fou professor de català Ja amb el seu primer nom de ploma guanyà el premi Amadeu Oller de poesia de l’any 1971 pel recull Ira és trista passió Participà poc després en els Llibres del Mall, dels quals se separà el 1974 per emprendre una breu collecció de poesia a l’editorial Vosgos Professor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 1975-92, en 1980-82 ocupà un lectorat de castellà i català a la universitat anglesa de Durham Des del 1992, any que abandonà l’…
,
Amfitrió
Personatge i tema literari originats, d’una llegenda tebana, a l’antiga Grècia —bé que la primera versió que ens n’ha pervingut pertany ja al llatí Plaute— i que han arribat fins als nostres dies en reelaboracions diverses.
Amfitrió marxa a la guerra per venjar la mort dels germans d’Alcmena, la seva muller Durant l’absència, Júpiter adopta l’aspecte d’aquell amb l’ajut de Mercuri i gaudeix així dels favors de la dona L’equívoc i la perplexitat creats amb el retorn d’Amfitrió es resolen quan Júpiter s’identifica amb la seva inapellable majestat El Renaixement redescobrí la peça de Plaute, i Camões 1540 i Joan de Timoneda 1559 la reelaboraren en sengles comèdies Molière en donà una versió d’estil lleuger i brillant 1668, i permeté que l’espectador pogués identificar Júpiter amb Lluís XIV Deixant de banda la peça…
timocràcia
Política
En la teoria política grega, forma de constitució en la qual els drets i deures dels ciutadans són establerts en proporció de llur cens o contribució. Ho fou la constitució de Soló, a Grècia, o la constitució serviana, a Roma.
lliga italiota
Història
Lliga constituïda, a la fi del segle V aC, per les ciutats de Caulònia, Crotona i Síbaris i estesa posteriorment a totes les altres ciutats de la Magna Grècia, per afrontar la pressió dels habitants de la Lucània i dels Abruços.
turisme

El turisme és una activitat del sector terciari, però actua com a dinamitzador dels altres sectors econòmics
© Fototeca.cat-Corel
Turisme i lleure
Conjunt de relacions i fenòmens produïts pel desplaçament i la permanència de les persones (sense motivacions d’estudi o lucratives) fora de llur domicili habitual.
El seu origen coincideix amb la creació dels ferrocarrils europeus al llarg del s XIX Thomas Cook organitzà el primer viatge collectiu amb ferrocarril 1841 i fundà la primera agència de viatges Fins els anys cinquanta del segle XX el turisme fou una activitat restringida a les minories econòmicament més potents del món industrialitzat, que es desplaçaven amb objectius més aviat culturals i d’aventura els Alps, la mar de Ligúria, el litoral grec i l’Egea, l’Índia i l’Himàlaia, els litorals del Carib i el golf de Mèxic, etc Des de la dècada dels seixanta fins avui, amb la…
oli

Oli
© Istockphoto
Oleïcultura
Greix de procedència animal o vegetal, líquid a la temperatura de 20°C.
Químicament els olis són formats, quasi totalment, per triglicèrids d’àcids grassos saturats i insaturats, els quals es troben en diferents proporcions segons l’oli La part no constituïda per triglicèrids és anomenada insaponificable i té com a principals components esteroides, hidrocarburs, vitamines liposolubles, etc Són obtinguts per pressió amb trituració prèvia o no, fusió sense passar de 100°C o extracció amb dissolvents autoritzats Perquè siguin comestibles han d’ésser refinats La refinació pot ésser feta per diversos procediments, segons els casos, els més emprats dels quals són la…
escacs

Joc d'escacs
© Fototeca.cat
Escacs
Joc de taula que disputen dos contrincants amb trenta-dues peces movibles o escacs sobre un escaquer.
La meitat de les peces són de color blanc o bé clar, i hom les anomena peces blanques , i l’altra meitat de color negre o bé fosc i hom en diu peces negres Cada jugador disposa, en iniciar la partida, de totes les peces d’un dels dos colors, que són un rei , una reina o dama , dos alfils alfil antigament, orfils , dos cavalls cavall , dues torres torre antigament rocs i vuit peons peó , disposades de la manera següent en el primer rengle el rei i la reina en les dues caselles o escacs centrals, de manera que la reina ocupi el del seu mateix color, i al costat de cadascuna d’aquestes peces,…
teatre

Tall vertical de l’escenari, amb diversos elements escenogràfics, i dels annexos d’un teatre
© Fototeca.cat
Teatre
Edifici destinat a la representació d’obres de diferent gènere, literari (tragèdia, comèdia, sainet, vodevil, etc.) o musical (revista, sarsuela, òpera, opereta, anomenat teatre d’òpera), o altres modalitats: mim, d’ombres, etc..
A Grècia, els primers teatres foren construïts de fusta, d’una forma molt rudimentària A partir del s IV aC hom començà a construir-ne de pedra, tot excavant un semicercle en un pujol Les tres parts principals del teatre eren les grades κοίλα, reservades al públic, que envoltaven en uns dos terços l’orquestra ορχ`ηστρα, en forma circular, reservada a les evolucions del cor Tangent a ella s’aixecava l’escena, la part més avançada de la qual, una plataforma rectangular anomenada λογεῖον o prosceni, era reservada a la representació El fons d’aquest prosceni era limitat per un mur σκηνh amb…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels…
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina