Resultats de la cerca
Es mostren 5325 resultats
Procopi Antemi
Història
Emperador romà d’Occident del 467 al 472, època en la qual el càrrec imperial havia perdut, a Occident, la dignitat i la força.
Fou una joguina a les mans de l’emperador romà d’Orient, Lleó el Gran, i del cap dels sueus Ricimer Fou nomenat emperador gràcies a ells, partint de la seva condició de senador fou fet executar per Ricimer 472
jaciment d’Adarró

Restes del poblat ibèric i romà d’Adarró, a Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Història
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic integrat per restes ibèriques i romanes a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que pren el nom d’una antiga quadra.
El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat
Frascati
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada al vessant sud dels Monti Albani, a 327 m alt.
Destruïda en part durant la Segona Guerra Mundial, és un centre vitícola important Té indústria alimentària pasta i és un centre d’investigacions nuclears És diòcesi suburbicària de Roma La catedral, del segle XVII la façana és de G Fontana, té frescs d’A Pozzi L’església de Santa Maria, del segle IX, fou reconstruïda al segle XV Lloc d’estiueig de les famílies nobles romanes a partir del segle XVI, Frascati posseeix tot de villes i jardins que la caracteritzen La més cèlebre és la villa Aldobrandini, començada el 1601 per G della Porta i continuada per C Maderno i G Fontana L’…
signífer
Història
Portaestendard romà.
Aquest nom genèric comprenia els aquilífers, els portadors d’imatges, etc
Juli Nepos
Història
Emperador romà.
Es casà amb Verina, filla de l’emperador d’Orient Lleó I Aquest l’envià a Itàlia per oposar-lo a l’emperador Gliceri, que ell no reconeixia com a tal Proclamat emperador 474, afrontà els bàrbars, sense èxit, i hagué de reconèixer als visigots la possessió de l’Alvèrnia Mentre el cap de les milícies de la Gàllia es rebellava i proclamava emperador el seu fill Ròmul Augústul 475, Nepos es refugià a la Dalmàcia, i conservà el títol d’emperador, fins i tot quan Ròmul fou deposat Fou occit pels seus sequaços
Crescenzi
Llinatge romà.
L’estirp fou un tal Crescenzio segle X cal destacar-ne Giovanni Crescenzi , bisbe de Narni, elegit papa amb el nom de Joan XIII Al segle XI es formaren dues línies, la de Stefano Crescenzi que s’extingí aviat, i la d' Ottaviano Crescenzi patricis de la Sabina, a la qual pertangué Giovanni Crescenzi , que fou l’antipapa Silvestre III
Tit Calpurni Sícul
Literatura
Poeta romà.
És autor de set èglogues llatines, molt influïdes per Virgili i amb allusions a la vida coetània
Valeri Licinià Licini
Història
Emperador romà.
De família camperola, el 307 fou proclamat august pel seu amic Galeri, amb el qual compartí el govern d’Orient En morir aquest, s’alià amb Constantí amb la germana del qual es casà contra Maximí Daia Fruit d’aquesta aliança fou l' edicte de Milà 313, de tolerància envers els cristians Derrotat Maximí prop d’Adrianàpolis, Licini s’erigí en cap de tot l’Orient, però, enemistat amb Constantí, fou derrotat per aquest a Cibalae 314 i es retirà a Tràcia Reconciliats posteriorment, tornaren a enemistar-se pel fet que a partir del 320 Licini perseguí els cristians El 324 Constantí el derrotà a…
Gai Leli
Història
Política
Cònsol romà.
Amic d’Escipió l’Africà, l’acompanyà a Hispània, a Sicília i a l’Àfrica Comandà l’estol que prengué Cartago, i també les forces de cavalleria a la batalla de Zama Nomenat pretor 196 i cònsol 190, detingué el govern de la Gàllia Cisalpina
Marc Juni Brut
Història
Patrici romà.
Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina