Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Nāṣir al-Dīn de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1848-96).
Fill i successor de Muḥammad Shah Després d’un frustrat atemptat 1852 contra ell instigat pels seguidors del Bab executat el 1850, reprimí durament el babisme el foragità pràcticament de Pèrsia Ocupà Herat 1856, d’on la Gran Bretanya l’obligà a retirar-se Així mateix, pel tractat de París 1857, renuncià a les seves reivindicacions a l’Afganistan aconseguí, però, més tard, una part del Sīstān 1872 Procurà el desenvolupament econòmic del país construcció del ferrocarril, establiment de l’Imperial Bank of Persia, establiment del telègraf, explotació minera, etc, sovint frenat per la…
Nādir Shāh
Història
Títol que prengué Nādr Kulī Beg, xa de Pèrsia (1736-47).
Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població, obligada…
Al-Qā‘ida
Política
Organització terrorista fonamentalista islàmica sunnita.
Fou creada el 1988 per Ossama bin Laden , que en fou el líder, a partir de la unió de combatents àrabs en la guerrilla antisoviètica a l’Afganistan El seu objectiu és expulsar els occidentals dels territoris musulmans per establir-hi un califat panislàmic En la seva lluita, Israel i els EUA són identificats com els principals enemics Al-Qā‘ida crida els musulmans a destruir aquests països per tots els mitjans en una guerra santa gihad El 1991 l’organització es traslladà al Sudan, on es consolidà i des d’on planificà atemptats com el del World Trade Center de Nova York El 1996 retornà a l’…
talibà
Política
Individu d’un grup polític afganès.
Aquest mot, que textualment significa ‘estudiant’ en llengua paixtu , designa els grups d’estudiants radicals sunnites que crearen una de les guerrilles que operaren en la guerra civil afganesa, iniciada després de la retirada de les tropes soviètiques el 1990 Progressivament, anaren dominant el país, fins que l’any 1996 arribaren a controlar el govern Els talibans aconseguiren arraconar els opositors a les regions perifèriques del país El govern dels talibans només fou reconegut internacionalment per l’Aràbia Saudita i el Pakistan, i es convertí en refugi d’ Ossama bin Laden i d’ Al-Qā‘ida…
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
guerra freda
Política
Expressió emprada per a caracteritzar la tensió que, en el període comprès entre el 1947 i el 1991, oposà d’una banda els EUA i el bloc occidental i de l’altra l’URSS i el bloc comunista.
Tingué períodes d’enduriment 1947-63, 1979-86 alternats amb altres de distensió i es caracteritzà per l’absència d’enfrontaments directes entre les dues grans potències, el creixent esforç d’armament i organització militar, les nombroses crisis locals, els enfrontaments entre estats membres d’ambdós blocs i els incidents diplomàtics En foren els principals episodis la creació del Kominform 1947, de l’OTAN 1949, la divisió de Berlín 1948, la guerra de Corea 1950-53, la creació del Pacte de Varsòvia 1955, l’erecció del mur a Berlín 1961 i l’intent d’invasió de Cuba, seguit de l’…
Arlington
Ciutat
Ciutat comtat de l’estat de Virgínia, als EUA, situada al SW de Washington DC, al llarg del riu Potomac.
Seu del Pentàgon i de l’Arlington National Cemetery, cementiri militar que ocupa una extensió de gairebé 250 ha a la riba oposada a la ciutat de Washington Centrat pel palau neoclàssic Arlington Palace, el cementiri inicialment fou utilitzat per a enterrar-hi els soldats de la Guerra Civil Nord-americana morts en les proximitats Adquirit pel govern dels Estats Units el 1884, hi són enterrades prop de 400000 víctimes militars de totes les guerres que ha lliurat els Estats Units, des de la guerra d’independència 1775-83 fins als conflictes del segle XXI guerres de l’Iraq i de l’…
Georges Marchais
Història
Política
Polític francès.
Metallúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972 Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan 1979 Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984 Reticent davant les mesures de liberalització de MGorbačov a l’…
Pla Colombo
Economia
Pla de desenvolupament econòmic regional nascut el 1950.
Se circumscriu en principi al sud i sud-est asiàtic Fou fundat a partir de la iniciativa de sis membres del Commonwealth l’Índia, el Pakistan, Sri Lanka —aleshores Ceilan—, Austràlia, Nova Zelanda i la Gran Bretanya Posteriorment s’hi afegiren el Japó i els EUA Aquests darrers cinc membres es comprometien a proporcionar ajut econòmic i assistència tècnica els beneficiaris de l’ajuda foren, fins a la fi de la guerra freda, estats no socialistes de l’Àsia del sud i del sud-est que s’anaren incorporant gradualment Inicialment els plans d’ajuda foren sexennals, però a partir del 1980…
cedre
Cedre del Líban
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres sempre verds, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, amb esquames densament imbricades que cauen a la maturitat.
Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica El cedre de l’Himalàiai C deodara , de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental El cedre de l’Atles Pinya de cedre © Xevi Varela C atlantica ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner El cedre del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina