Resultats de la cerca

S'atribuí un paper apocalíptic i atacà l’Església Catòlica com el regne de l’Anticrist Les seves obres La parole de Dieu ou sa vie antérieure 1663 i La vie extérieure 1668, autobiogràfiques, foren condemnades

Hom li deu, alhora que a Bauer i a Virolleaud, el desxiframent de l’escriptura alfabètica ugarítica, com també un primer desxiframent de les inscripcions pseudojeroglífiques de Biblos

Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut De la seva producció cal destacar Les débâcles 1888, Les villages illusoires 1895, Les rythmes souverains 1910, Les heures claires 1896, d’un to més intimista, i Toute la Flandre 1910, exaltació dels homes i les terres del seu país Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art

Els seus poemes de la primera època palesen un humanitarisme de caire religiós De boodschap ‘El missatge’, 1920, Opgangen ‘Ascensions’, 1922 Posteriorment la seva poesia adoptà un caràcter decididament catòlic i nacionalista Het vierkant ‘El quadrat’, 1938, Het spoor ‘La traça’, 1944

Conseller d’estat 1875 i diputat republicà 1878-85 i 1887-1909, fou cap del partit republicà moderat Ministre d’afers estrangers 1890-93, ocupà altres ministeris i fou cap del govern diverses vegades 1892-93, 1895, 1914 i 1917 Protestant, sostingué Briand en l’elaboració de la llei sobre la separació de l’Església i l’Estat 1905

Al servei del cardenal Otto Truchess von Waldburg a Roma 1562-63, Barcelona 1563-64 i Dillingen i mestre de capella de la catedral de Ieper fou excomunicat 1567 Perdonat per Roma, passà a Augsburg com a organista, i després al servei de l’emperador Deixà música religiosa, dins l’esperit de la Contrareforma, com misses, himnes i cançons

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la impremta, sola…

Debutà amb novelles melodramàtiques i pintoresques de tendència social Amb De ruitentikker “El picotejador de vidres”, 1933-37 s’acosta a l’estil de la “nova objectivitat” Publicà De doodslag “Delicte de sang”, 1926, Herfst “Tardor”, 1933, Schaduw over Brugge “Ombra sobre Bruges”, 1940, Mensen in de strijd “Gent al combat”, 1943 i Hellegat “Caverna de l’infern”, 1949

Estudià filologia clàssica a la Universitat de Gant, mentre realitzava estudis musicals a Brusselles, on treballà amb Louis Devos, i a la Haia, on rebé lliçons d’Alfred George Deller S’especialitzà en música barroca cantà en els conjunts dirigits per Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt Ha contribuït decisivament a la revitalització de les veus de contratenor Després de formar part de diversos conjunts corals, el 1974 debutà a Amsterdam amb Erismena , de F Cavalli Fundador del Concerto Vocale 1977, aviat compaginà les actuacions com a cantant amb la direcció, i inicià una carrera com a…

El 1911 es doctorà en matemàtica per la Universitat de Gant i aviat inicià els seus treballs en el camp de la història de la ciència El 1912 fundà la revista Isis , la primera publicació rigorosa d’aquesta temàtica, que dirigí durant més de quaranta anys, i el 1956 Osiris , on introduí els temes de filosofia de la ciència Arran de la invasió de Bèlgica pels alemanys 1914, anà a Anglaterra i als EUA, on obtingué la ciutadania nord-americana el 1922 Collaborador de la Carnegie Institution 1918-48 i professor de la Universitat de Harvard 1940-51, publicà un gran nombre de treballs i sobretot una…