Resultats de la cerca

Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant…

Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica 1962, i es diplomà en arxivística 1953 a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Exercí del 1954 al 1965 a l’arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d’història i paleologia al seminari 1957-65 i dirigí la Biblioteca March de Palma Collaborà en Estudios Lulianos , Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana , Analecta Sacra Tarraconensia i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre història…

Estudià a Madrid i es titulà el 1873 Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura 1877, del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera 1882, de la Casa Pia Batlló, a la rambla de Catalunya 1901, de…

Biografia  En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…

Estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, i hi ingressà com a religiós l’any 1827 l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 Fou catedràtic d’història 1847 a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat Entre els seus treballs històrics —els més apreciables de la seva extensa producció— destaca la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia 1845 Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València El 1854 fou…

Els conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la Tet a través de les séquies del Vernet i de Pià, cobreixen les terres alluvials del sector meridional del municipi 475 ha d’hortalisses enciams, productes primerencs, escaroles i tomàquets, 63 ha de fruiterars 33 d’albercoquers i 30 de presseguers La vinya ocupa 267 ha, 231 de les quals destinades a la producció de vi dolç natural, dins el sector de la denominació de Ribesaltes La ramaderia complementa l’economia uns 540 caps de bestiar oví i una vintena de cabrum La proximitat de Perpinyà ha fet possible la creació d’una zona…

És situat al sector septentrional del territori, drenat pel torrent o la riera de Grevalosa, que aflueix a la de Rajadell en el terme de Castellar El castell de Grevalosa, documentat des de la fi del segle X, és esmentat explícitament i amb aquest mateix nom en una escriptura datada el 1063 Aquest document el situa entre els termes de Rajadell, Castellfollit, Maçana i Castellar Els cavallers de la família Grevalosa són constantment presents en la història bagenca i amb diverses proves de senyorial munificència durant els segles de l’edat mitjana i del començament de la moderna A la primeria…

Situada a la riba esquerra de l’Aniene, a l’indret on salta en cascades a la Campagna romana, entre el coll Ripoli i el cim Catillo D’origen sabí, Tibur fou sotmesa a Roma 358 aC, formà part de la lliga llatina i els tiburtins obtingueren la ciutadania romana Consagrada a Hèrcules i Vesta, conserva dos temples del període republicà transformats en esglésies cristianes Cèlebre lloc d’estiueig de Roma hi comunicava per la via Tiburtina , hi residiren Juli Cèsar, Sallusti, August, Horaci, etc Adrià hi construí la villa Adriana Seu episcopal segle IV, fou ducat bizantí, i després d’un període d’…

Fill d’un mercader de Granollers, Jaume Tarafa i Nadal, i de Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui Ordenat diaca el 1524, beneficiat de la catedral de Barcelona 1526, arxiver de la catedral des d’almenys el 1532 i canonge des del 1543 Féu tres viatges a Roma per afers personals i com a procurador del capítol 1540, 1551, 1556 Com a arxiver inicià el 1536 la sèrie Exemplaria o Llibre de memòries que a perpètua memòria deuen ésser conservades i el Speculum de la Pia Almoina o llibres de les rendes d’aquesta institució, en català vers el 1546 escriví…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, màster en gestió esportiva als Estats Units i guia d’alta muntanya de l’Escola Pia de Sarrià, s’especialitzà en esports d’aventura i, a banda de l’alpinisme, fou un dels pioners a Catalunya de l’ala de pendent Instructor a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM des del 1983 i de l’Escola Espanyola de l’Alta Muntanya EEAM des del 1985, la qual dirigí 1994-97 Fou director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME fins el 1999 i creà la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG creada amb altres alpinistes Sebastià…