Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
diputat del general
Història
A la corona catalanoaragonesa, cadascun dels membres dirigents d’una diputació del general o generalitat als quals era delegat el poder de recollir els donatius o imposts acordats per les corts.
Eren elegits per les corts, com a representants dels diversos braços, amb mandat fins a la convocatòria de la cort següent La cort de Lleida del 1375 fixà en tres habitualment eren ja tres des del 1362, però a vegades reforçats amb tres o quatre més els diputats de la generalitat de Catalunya un diputat eclesiàstic —considerat aviat com el president de l’organisme—, un diputat militar i un diputat reial , i el 1413 llur mandat fou limitat a tres anys i amb facultat d’elegir-ne tres de nous per a un nou trienni o fins a la celebració de noves corts Aquest sistema d’elecció, perdurà, alterat en…
Muḥammad IV de Granada
Història
Sisè rei de Granada (1324-32).
Les discòrdies internes sorgides al principi del seu govern, a causa de la seva poca edat, foren aprofitades hàbilment tant per Alfons XI de Castella com per Alfons IV d’Aragó Morí assassinat
orde del Drac Vençut
Militar
Orde militar instituït per l’emperador Segimon I el 1418 per defensar l’Església contra els heretges, i especialment els hussites.
La seva insígnia era un drac invertit símbol de l’heretgia vençuda Alfons IV de Catalunya-Aragó l’establí als seus estats per distingir els qui lluitaven contra els turcs Tingué curta durada
comunitat autònoma
Dret administratiu
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern segons la constitució de 1979 (autonomia).
Relació de comunitats autònomes Andalusia Aragó Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Ceuta Extremadura Galícia Illes Balears Madrid Melilla Múrcia Navarra el País Basc el País Valencià la Rioja
Pere de Bellcastell
Història
Cavaller al servei del rei Sanç de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca.
Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip, però fou obligat a acceptar-la per les forces del rei Jaume II de Catalunya-Aragó
Dolça de Barcelona
Història
Reina de Portugal.
Filla de Ramon Berenguer IV i de Peronella d’Aragó, es casà amb Sanç I de Portugal Foren fills seus Alfons II de Portugal i l’infant Pere de Portugal, senyor de Mallorca
orde de Calatrava
Militar
Orde militar que tingué origen en la donació feta el 1158 per Sanç III de Castella de la fortalesa de Calatrava (prop de Carrión de Calatrava, a Castella la Nova) a l’abat de Fitero, Ramon Serrat, al capdavant d’un grup de cavallers i monjos, perquè la defensessin contra els musulmans.
L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina, fundada el 1219, ha perdurat fins a l’època actual L’orde…
teloni
Història del dret
Imposició indirecta d’origen romà que gravava el trànsit i la venda de mercaderies; a la península Ibèrica continuà essent percebut durant la dominació visigòtica, i perdurà en els regnes cristians després de l’ocupació musulmana.
A Castella i a Lleó el teloni arribà a identificar-se amb el portaticum o portazgo a Navarra, a Aragó i als comtats catalans i, en general, a la corona catalanoaragonesa, amb la lleuda
Abū ‘Umar ibn Ḥakam ibn Sa‘īd
Història
Almoixerif de Menorca.
Fill i successor d’Abū ‘Uṯmān Sa'īd ibn Ḥakam Quan l’illa fou conquerida per Alfons III de Catalunya-Aragó 1287, obtingué permís per a traslladar-se a Ceuta amb la seva família
Diego Fillera
Filosofia
Literatura
Humanista aragonès.
Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina