Resultats de la cerca
Es mostren 968 resultats
l’Antàrtida
Continent
Continent situat al voltant del pol sud i que juntament amb les illes properes és a l’interior dels 60° de latitud.
Té 14 100 000 km 2 de superfície, compreses les illes 140000 km 2 i la plataforma continental amb glaç flotant 1160000 km 2 La geografia La geomorfologia Des d’un punt de vista tectònic, hom distingeix dues grans unitats, separades per una línia ideal que va de la mar de Weddell a la mar de Ross La unitat occidental , d’àrea molt més reduïda que l’oriental, pot ésser interpretada com una prolongació de serralades andines és un conjunt de serralades alpines i de fosses les dues principals són les que formen les mars de Weddell i de Ross, que constitueix un sòcol rocós discontinu per sota l’…
platí
Platí
© Fototeca.cat
Química
Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIIIB de la taula periòdica.
Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
ordenació sacerdotal de la dona
Cristianisme
Accés de les dones als ministeris ordenats.
Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la majoria aproven…
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un…
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a NovaZelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres…
mantega

Mantega
© Comstock
Alimentació
Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar, amb modificació biològica o sense, la llet o la seva crema.
Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…
Manukau
Ciutat
Ciutat de Nova Zelanda, al N de l’illa del Nord, en un istme que separa Waitemata de Manukau Harbour, amb una ampla (390 km2) rada en la mar de Tasmània.
Integrada en els plans d’ordenació de l’àrea d’Auckland 19 km al NW la major part del terme és aprofitat per a usos agrícoles i la resta dedicada a zona industrial i residencial Té producció de formatges, mantegues i llana indústries de l’alumini, plàstics, fibres sintètiques i maquinària, i un aeroport internacional a Mangere
The Commonwealth

El Commonwealth of Nations
© Fototeca.cat
Associació de nacions constituïda per la Gran Bretanya (amb les seves antigues colònies i dependències) i per una sèrie d’estats sobirans nascuts de l’imperi Britànic.
Definició, funcionament i característiques Es regeix per un complex sistema de reunions i consultes, entre els quals sobresurten les reunions de ministres de finances i les conferències de caps de govern L’òrgan permanent del Commonwealth és la seva secretaria general, creada el 1965 L’organització comprèn indistintament repúbliques i monarquies, totes les quals, però, accepten el monarca britànic com a cap simbòlic L’anglès hi és el vehicle de comunicació i, alhora, el vincle més poderós subjacent a l’organització Dels 52 membres que el Commonwealth tenia l’any 2018, 31 eren repúbliques, 5…