Resultats de la cerca

Fou professor de l’Institut d’Études Politiques de París i director del departament de demografia econòmica de l’Institut National d’Études Démographiques INED Entre les seves publicacions més rellevants cal esmentar L’économie des migrations internationales 1974, Éléments de démographie analyse, déterminants socio-économiques et histoire des populations 1985 i La démographie population, économie et sociétés 1996

Estudià a Amsterdam, Montpeller i París i aconseguí una solidíssima formació humanística i universal Estudià i edità la majoria dels autors grecs antics Intervingué, també, en la “qüestió de la llengua” grec , però proposà una solució intermèdia i ambigua que, probablement, fou mal interpretada Encoratjà constantment els seus compatriotes a emprendre la lluita contra l’opressió dels turcs

Arribà a París el 1930 i es féu amic del grup dels surrealistes, a les exposicions dels quals participà fins el 1949 Les seves imatges són un sincretisme de realitat i de fantasia somnis i paisatges florits habitats per homes devorats per flors de poders màgics Enamorats o missatgers del nombre 1947 i L’experiència desgraciada 1951

Nebot de Felip Pedrell, estudià amb ell a Madrid més tard amplià estudis a París amb Vincent d’Indy Des del 1906 visqué a Buenos Aires, on estrenà al Teatro Colón l’òpera Ardid de amor 1917 Autor de música escènica, vocal i de cambra, d’una Ouverture catalane i de ballets, com La gitana y la rosa

Anà a París 1921, on treballà amb Köchlin Destacà especialment en l’àmbit del ballet, amb Les Forains 1945, La dame aux camélias 1956, etc També escriví una Symphonie expiatoire 1945, concerts per a piano, dos quartets per a corda i l’òpera Les caprices de Marianne per al Festival d’Ais de Provença del 1954

Format a Anvers S'adherí al grup De Stijl i en fou un dels homes clau fins el 1921 Influí molt en l’arquitectura, que també practicà Establert a París el 1928, hi fou vicepresident del grup Abstraction-Création 1931-37 Deixà la rigidesa rectilínia del neoplasticisme el 1938 i s’abocà a la línia corba Nucleus , 1946

Es destacà sobretot pel conreu dels paisatges històrics Residí uns quants anys a Itàlia, on amplià la seva formació També viatjà per Egipte, l’Orient Mitjà i alguns països europeus Escriví un tractat sobre els Éléments de perspective pratique à l’usage des artistes 1800 Bona part de la seva obra és al Musée du Louvre, de París

De primer marxista ortodox, fou director, juntament amb MI Tugan-Baranovskij, de la revista “Novoje slovo” 1897 Partidari de les idees malthusianes i del liberalisme, combaté el poder soviètic i fou membre del govern contrarevolucionari de Wrangel Després de la Primera Guerra Mundial s’exilià a París, on aplegà diversos literats russos entorn del diari “Vozroždenije” ‘Renaixença’

Germà de Lluïsa Casagemas , fou concurrent d’Els Quatre Gats Amic íntim de Picasso, amb ell installà el seu estudi barceloní 1900 i anà a París, on se suïcidà Hom n’ha conservat dibuixos i pastels al Cau Ferrat de Sitges i a les colleccions Masoliver, Sala i Junyer-Vidal, on es mostra proper a l’expressionisme nòrdic

Fou mestre de clavecí de Maria Antonieta És autor de dos Livres de pièces de clavecin 1748 i 1759, de Noëls formant quatre suites , per a orgue, i de quatre sonates per a clavecí, dos violins i un baix