Resultats de la cerca

De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera

Interpretà personatges sensibles i d’una certa candidesa, sobretot en films del seu marit Federico Fellini , amb qui es casà el 1943 La seva primera pellícula fou Senza pietà 1947, d’Alberto Lattuada, però és amb La strada 1954, de F Fellini, quan assoleix fama internacional El 1957 fou premiada a Canes i a Sant Sebastià per Le notti di Cabiria , també de Fellini Altres films seus són  Fortunella 1958,  Giulietta degli spiriti 1965, The Mad Woman of Chaillot 1969 i Ginger e Fred 1985 Intervingué també en sèries per a la televisió Entre el 1966 i el 1969 presentà el programa radiofònic Cartes…

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1753, el 1759 passà a Quito en tenir lloc l’exili del 1767 era a Popayán Residí a Ravenna fins el 1773, i ensenyà teologia a la Universitat de Camerino, on publicà Divina gratia Augustini recuperata 1791 i on escriví un tractat de teologia natural

Estudià a Milà, amb Ponchielli, però abandonà el conservatori i es dedicà a dirigir orquestres d’opereta Residí a Cerignola, com a director de l’orquestra local El 1889 compongué l’òpera Cavalleria rusticana , amb la qual guanyà un concurs de l’editorial Sonzogno de Milà Estrenada el 1890, esdevingué un èxit universal, i és considerada una obra mestra del verisme italià Posteriorment compongué, entre altres obres, L’amico Fritz 1891, Guglielmo Ratcliff 1895, Iris 1898, Amica 1905, que dirigí personalment en l’estrena a Barcelona, el 1907, Isabeau 1911, Parisina 1913, Lodoletta 1917, Il…

La seva elecció pel concili de Constança marcà la fi del Cisma d'Occident Combaté els hussites i el conciliarisme Intercedí prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a favor de Jaume d’Urgell, però posteriorment es mostrà contrari al domini català de Nàpols, bé que el 1429 signà un acord amb Alfons IV, pel qual aquest retirava el seu suport a l’antipapa Benet XIII

Neta de Felip V d’Espanya per part de pare i de Lluís XV de França per part de mare, es casà 1765 amb el fill de Carles III, el príncep d’Astúries Carles Amb el seu marit, Carles IV, fou proclamada reina d’Espanya, el 1788 ambdós abdicaren, a conseqüència del motí d’Aranjuez, pel març del 1808 El mes següent, Napoleó, a Baiona, exigí de Ferran VII la devolució de la corona als seus pares, i aconseguí immediatament la renúncia definitiva d’aquests a favor de Josep Bonaparte Maria Lluïsa, famosa per la seva fastuositat i la seva elegància, immoralitzades pel pinzell de Goya, seguí el seu marit…

Filla de Carles IV d’Espanya i de Maria Lluïsa de Parma Fou casada 1795 amb el seu cosí germà, el futur rei Lluís I d’Etrúria En morir aquest 1803, exercí com a regent del seu fill Lluís II, i s’ocupà de suprimir les innovacions revolucionàries en restablir-se l’Antic Règim 1807, els francesos envaïren el regne i destronaren mare i fill De nou a la cort de Madrid, s’uní als seus pares en contra del germà Ferran VII, i els serví d’intermediària amb Murat Intentà que Napoleó li concedís un regne, per a ella i el seu fill, però fou confinada amb els seus pares Les corts de Cadis l’exclogueren de…

Fou mestre de capella del cardenal Luigi d’Este 1578-83 Residí a la cort dels Mèdici, a Florència, on estigué en contacte amb la Camerata Fiorentina, i a la cort de Varsòvia 1595-98 És autor de madrigals vinculats a l’escola veneciana, els més destacats del seu temps, juntament amb els de Gesualdo da Venosa i de Monteverdi

Influït per l’escola de paisatgistes de Munic i per ABöcklin La seva pintura, després de la primera estada a Itàlia 1864, esdevingué més estilitzada hi representà una abstracció de la natura perfectament estudiada, amb figures monumentals, i la limità a les coses més essencials, amb una tècnica que s’apropa molt a la del fresc, per tota la qual cosa anunciava la pintura de la fi del s XIX Obres El bany de Diana 1863 Neue Staatsgalerie, Munic, els frescs de la biblioteca de l’institut zoològic de Nàpols 1873-74, conjunt fet en collaboració amb l’escultor Avon Hildebrand, Les Hespèrides 1884…

Des de molt jove s’interessà per les propietats i les aplicacions de les ones electromagnètiques i llur propagació en l’aire Utilitzant com a emissor un oscillador d’Hertz i com a receptor un cohesor de Branly els quals havia perfeccionat anteriorment, aconseguí, el 1895, a Bolonya, la transmissió de missatges a uns quants centenars de metres de distància, mitjançant l’alfabet Morse No havent trobat a Itàlia l’ajuda necessària per a perfeccionar el seu invent, se n’anà a Anglaterra L’any 1897 establí una comunicació mitjançant la telegrafia sense fils a través del canal de Bristol les…