Resultats de la cerca

El Dniéper és el quart riu més llarg d’Europa Neix en una zona d’aiguamolls al nord de la ciutat de Vjaz’ma, a l’ oblast’ de Smolensk Rússia Dins la república russa corre uns 485 km, travessa després 595 km pel sector oriental de Bielorússia, i acaba fent un gran arc dins les terres ucraïneses, on és el riu més important del país, on travessa 1095 km abans de desguassar a la mar Negra, al seu estuari al nord-oest de Crimea En són els afluents principals els rius Prip’at’, Biarèzina, Sož i Desnà Entre Dnipropetrovsk i Zapporižž’a el seu perfil és trencat per nombrosos llindars,…

Port fluvial, és també un dels centres de siderúrgia i de metallúrgia no ferrosa i energètic més grans d’Ucraïna Té fàbriques químiques de carbó de coc, de materials abrasius, d’automòbils, de transformadors, etc La base energètica és l’estació hidroelèctrica del Dnièper Té institut mecànic, pedagògic i de medicina i filials de l’institut metallúrgic de Dnipropetrovs’k i de comerç de Donec'k Fundada el 1770 com a fortalesa amb el nom d’ Aleksandrovsk , el 1921 canvià el nom per l’actual, que recorda els cosacs zaporoges , els quals tenien el quarter general a l’illa de Khortica, al Dnièper,…

Roman glaçat de desembre a abril, i és navegable els primers 500 km Passa per Borisov, Berezino i Brobrujsk i desguassa al Dnièper al nord de Rečica El canal de Berezina , actualment en desús, fou construït al començament del segle XVIII per al transport de fusta de Minsk a Riga

Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé exclusivament als…

S'establiren al Dnièper inferior, i per això reberen el nom de zaporoges ‘més enllà de les cascades del Dnièper’ Tingueren el quarter central sič a l’illa de Khortica, davant la qual sorgí la ciutat d’Aleksandrovsk, anomenada posteriorment Zaporíjia La història d’aquests cosacs marcà profundament la història posterior d'Ucraïna, amb la qual, pràcticament, s’identifica

A la mort d’Àtila 453, passà sota la tutela dels àvars, i emigrà cap al nord del Caucas, a la regió del Kuban’, on romangué uns 400 anys, en contacte amb els turcobúlgars Al s IX, sota l’amenaça de l’avanç dels petxenegs, els magiars hagueren d’anar avançant cap a l’W vers el 830 s’installaren a les planes situades entre el Don i el Dnièper, i després entre els rius Dnièper i Dnièster El perill petxeneg forçà Árpád, cap comú escollit per les set tribus magiars, a travessar els Carpats i a installar-se a les actuals Hongria i Transsilvània, a la fi del s IX Hongria

Port en el riu Dnièper Nucli industrial fàbriques d’automòbils i de vagons, refineries de petroli i indústria lleugera i de la fusta

Fins a Br'ansk segueix la direcció NW-SE, i després canvia cap al SW Desguassa, per l’esquerra, al Dnièper, prop de Kíev

Situada a les vores del Gnylop'at’, a la conca del Dnièper Té construccions mecàniques i indústria alimentària i lleugera Conserva la fortalesa-monestir del segle XVII

Ciutat portuària a les vores del Dnièper i antiga cruïlla estratègica de rutes esmentada ja al s XI, té indústries metallúrgiques i és un centre molt important de la indústria tèxtil