Resultats de la cerca

La capital és Vitòria El relleu i l’economia En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa les parts central i oriental presenten l’aspecte d’una gran superfície plana Al N, la partió d’aigües entre el vessant cantàbric i l’ibèric serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d’Aizgorri és aprofitada per a la construcció de pantans Ordunte, Urúnaga, Ullivarri Al NW, la comarca de Laudio i d’Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 m d’altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb…

Els habitants del municipi de Treviño, un dels dos que constitueix el comtat de Treviño, situat dins el territori d’Àlaba però que pertany a la província de Burgos, celebren un referèndum sobre la seva incorporació al País Basc Dels 919 habitants censats, 708 participen en el referèndum i 477 voten a favor de la incorporació del comtat a Euskadi Tot i que el referèndum s’ha celebrat amb la prohibició explícita del Govern espanyol, que assegura que ni tindrà en compte els resultats ni repetirà el referèndum de manera oficial, el 13 de març l’Ajuntament de l’altre municipi del…

Economista, en 1983-87 fou alcalde de la seva ciutat natal Procurador de les juntes generals d’Àlaba 1983-94, que presidí en 1986-91, des del 1984 és membre del parlament basc pel PNB, on fou president de la comissió d’economia i pressupostos 1986-94 Vicepresident del govern basc i conseller d’hisenda i administració pública del govern Ardanza 1995, el 1998 fou elegit lehendakari gràcies als vots del PNB, EA i Euskal Herritarrok EH Herri Batasuna , i formà un govern PNB-EA El trencament de la treva d’ETA, que reprengué els atemptats, i l’hostilitat envers el PNB per part dels partits estatals…

Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez…

Filla del rei Sanç I i de Toda Aznárez Fou casada primer 924 amb el rei Ordoni II de Lleó i Galícia però, vídua el mateix any, es casà amb el comte d’Àlaba, Álvaro Herramélliz Finalment, es casà 932 amb el comte Fernán González de Castella

Pròxim al biscaí, hi havia en altre temps el basc parlat en una bona extensió d’Àlaba i a la riba dreta de l’Ebre Bé que aquesta àrea dialectal és ben diferenciada, sembla que no té fonament l’opinió que oposa el biscaí a la totalitat dels altres dialectes L’ús com a instrument literari és relativament precoç i abundant

El 1644, essent encara molt jove, escriví un resum d’història de Catalunya des de la invasió musulmana fins al tractat de Corbeil del 1258, inspirat per la polèmica politicohistòrica de la guerra dels Segadors, que de fet és un exercici escolar que posteriorment revisà Més endavant rebrollà el seu interès per la història de Catalunya, en part a causa d’enllaços familiars, que el dugueren a investigar la genealogia de la casa de Montcada, però també per curiositat purament històrica Encetà una ambiciosa història de Catalunya des de la reconquesta carolíngia, que feu arribar fins al començament…

Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de…

Monjo dominicà, ésautor de nombrosos estudis d’història de la filosofia i de la teologia hispànica, principalment medieval i renaixentista cal destacar Los dominicanos y los lulistas en el siglo XVIII 1926