Resultats de la cerca

Representació ideal de la ciutat a l’antiguitat tardana i en època carolíngia JM Nolla i J Sagrara A la darreria del segle III o molt al principi del IV, durant el domini de Maximià Herculi i Dioclecià, Gerunda es dotà d’unes noves muralles Fou una aposta decisiva i intelligent que preparà la ciutat per al futur Aquesta nova fortificació no modificà gens el traçat de les muralles fundacionals, republicanes tardanes, que sovint serviren de fonament a l’obra nova i altres vegades placeta de Sant Feliu, pati de les Àligues, entre d’altres s’hi incorporaren directament Tot fa pensar…

Actualment, es coneixen diverses àrees funeràries a l’entorn immediat de Gerunda Aquests cementiris han estat descoberts arran d’actuacions realitzades en l’àmbit urbà, o en excavacions d’urgència provocades pel ritme creixent de la construcció o de millora de serveis d’infraestructura, o en intervencions programades destinades a la recerca La major part de les necròpolis es troben situades fora del recinte murat i a poca distància de les portes d’entrada a la ciutat Solament el cementiri de la Caserna d’Alemanys es localitza intra muros , a l’extrem est Les campanyes realitzades…

Dues luxoses villes de Bàrcino i Gerunda Bell-lloc del Pla decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350

Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part…

Fundacions de Gerunda Girona, Bètulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guisssona i Eso Isona Entorn a les ciutats apareixen les primeres uillae, explotacions agrícoles de tipus itàlic

Persecucions de Dioclecià contra els cristians 303-305 A Hispània moren, màrtirs d’aquestes, el diaca Vicenç, a Valentia, i els mercaders Cugat i Feliu a Bàrcino i Gerunda, respectivament

S’inicia un període, que es clourà l’any 310, durant el qual les ciutats refan les seves muralles A Bàrcino i Gerunda, es reutilitzen tota mena de materials arquitectònics, epigràfics i escultòrics