Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…

Casa forta de Peramola

Situació Detall de l’arrencada de l’arc, únic vestigi del que fou el pont romànic ECSA – V Roca Les restes de l’antic pont romànic de Peramola o d’Oliana es troben al costat del Segre, al Grau d’Oliana, davant la presa de l’embassament d’Oliana, i formen part del pont nou bastit entre les dues ribes després de la guerra civil Mapa 34–12291 Situació 31TCG589613 Pont L’antic pont d’Oliana o de Peramola, construït segurament cap al segle XII, servia per a travessar el riu Segre, al Grau d’Oliana Era una via de comunicació molt important per a enllaçar els Pirineus i el…

Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu…

Situació Aspecte dels escassos vestigis que ens han pervingut d’aquesta antiga capella Arxiu Gavín Les restes de l’església de Santa Eugínia es troben a la collada del serrat de Santa Eugínia Mapa 34-12291 Situació 31TCG557598 Per a arribar a l’indret, des de Peramola s’ha d’agafar la pista que va a Cortiuda Al cap de 12 km, a mà dreta, cal prendre un trencall que ens portarà a la masia d’en Torrent, que és a 400 m A llevant de la casa hi ha l’anomenat serrat de Santa Eugínia MTV-VRM Història Malauradament, aquesta capella no ha deixat cap rastre documental, tot i el seu indubtable origen…

Situació Absis de l’església de Sant Miquel de Peramola, una reeixida mostra de romànic llombard ECSA – JA Adell L’església de Sant Miquel és actualment la capella del cementiri vell de Peramola, situat al nucli urbà de la població, i que no s’ha de confondre amb el cementiri nou, situat als afores de la població Mapa 34–12291 Situació 31TCG569577 L’itinerari per a arribar a Peramola és el mateix que hem consignat en parlar del castell de Peramola JAA Història No hi ha notícies de l’església en època medieval, tot que sí que n’hi ha en…

Situació Antiga fortalesa al sud de Peramola, utilitzada com a habitatge fins a mitjan segle passat ECSA - V Roca Aquesta fortificació, coneguda popularment com la Torre dels Moros, es troba als afores del poble de Peramola, al mig d’unes terres de conreu al sud del nucli urbà Mapa 34-11291 Situació 31TCG567573 A Peramola, a la plaça de Josep Roca, agafarem el carrer del Raval, d’on surt el camí que passa el torrent de Peramola i que ens portarà a uns camps on s’alça l’esmentada torre, situada a uns 500 m de Peramola Història No…

Situació Habitatge troglodític, inicialment amb murs de tàpia, i més tard modificat amb parament de pedra ECSA - V Roca La casa del Corb és situada en una espluga que hi ha a migdia de la Roca del Corb És un autèntic testimoni d’aprofitament dels espais naturals com a habitacle, des de la prehistòria fins a aquest segle Mapa 34-11291 Situació 31TCG563598 Per a anar-hi, cal agafar la pista de Peramola a Cortiuda Al cap d’uns 2 km, a la dreta trobarem una altra pista que puja fins a la Roca del Corb, a 1,5 km Arribats aquí, prenent la direcció de ponent, pel peu de la roca,…

Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti