Casa forta de Peramola

Situació

Antiga fortalesa al sud de Peramola, utilitzada com a habitatge fins a mitjan segle passat.

ECSA - V. Roca

Aquesta fortificació, coneguda popularment com la Torre dels Moros, es troba als afores del poble de Peramola, al mig d’unes terres de conreu al sud del nucli urbà.

Mapa: 34-11(291). Situació: 31TCG567573.

A Peramola, a la plaça de Josep Roca, agafarem el carrer del Raval, d’on surt el camí que passa el torrent de Peramola i que ens portarà a uns camps on s’alça l’esmentada torre, situada a uns 500 m de Peramola.

Història

No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació, que segurament era una construcció subsidiària del proper castell de Peramola.

Quant al topònim Torre dels Moros pel qual és coneguda popularment, no vol dir que l’edifici tingui uns orígens islàmics; les estructures conservades permeten pensar tot el contrari. Hem de tenir en compte, a més, que aquest qualificatiu de “moro” s’ha donat a diferents tipus de construccions tant d’època medieval com, fins i tot, d’època prehistòrica.

Es tracta d’una torre de planta quadrada, d’uns 5,40 m als costats exteriors i 1 m menys als interiors. L’alçada és aproximadament tres vegades la seva base.

Es construïda amb pedra calcària sense treballar, de mides diverses, excepte les cantonades on els carreus són ben desbastats i encaixats. L’exterior és arrebossat. El gruix del mur és d’un metre d’amplada fins al segon pis; al tercer la paret és més estreta. L’entrada és a la part est. Es tracta d’una porta amb un arc de mig punt fet amb pedres regulars i ben tallades.

L’edifici consta de planta baixa i tres pisos. El primer sembla que era cobert amb una volta de morter, i els altres devien ésser fets amb fusta.

A la paret s’aprecien uns forats que podrien ser de les bastides col·locades en el moment de la construcció.

Pel que fa a les obertures, a la paret de ponent hi ha tres finestres, una a la paret nord i una altra al sud. Al segon pis hi ha una obertura al mig de cada mur, excepte a la paret oest. Finalment, a la planta baixa s’observen dues sageteres a les parets nord i sud. Per l’interior es veuen diverses espitlleres i finestres poc o gens visibles des de l’exterior. Per la part exterior i al nivell del tercer pis, a cadascun dels murs veiem 4 forats, que hom pensa que corresponen a les bigues que sustentaven una balconada de fusta, a la qual s’accedia per les obertures que hi ha a cada mur.

La torre ha sofert modificacions ja que fou habitada fins al segle passat. Fou escapçada i coberta amb teules formant vessant en direcció ponent-llevant; en aquestes reformes també es degueren tapar algunes obertures que esdevingueren falses finestres.

Aquesta construcció és de datació difícil, tot i que segurament ha de correspondre a un moment molt tardà dins de l’època romànica.

Per les seves característiques, és difícil saber quina funció tenia. El seu propietari no podia ser un simple pagès, ja que és molt diferent de les cases que trobem a la zona, de petites dimensions i d’una sola planta; més aviat, pels elements defensius que hi són presents —espitlleres—, cal pensar que era una casa forta d’un pagès molt ric o d’un petit noble.

Bibliografia

  • Buron, 1989, pàgs. 42-43.