Situació
Absis de l’església de Sant Miquel de Peramola, una reeixida mostra de romànic llombard.
ECSA – J.A. Adell
L’església de Sant Miquel és actualment la capella del cementiri vell de Peramola, situat al nucli urbà de la població, i que no s’ha de confondre amb el cementiri nou, situat als afores de la població.
Mapa: 34–12(291). Situació: 31TCG569577.
L’itinerari per a arribar a Peramola és el mateix que hem consignat en parlar del castell de Peramola. (JAA)
Història
No hi ha notícies de l’església en època medieval, tot que sí que n’hi ha en segles posteriors. En la visita pastoral de l’any 1575 consta que les teulades de l’església eren en mal estat. Entre aquest any i la meitat del segle XVIII, es degué substituir l’antiga església, avui al cementiri, per l’actual parroquial, al centre del poble, atès que l’any 1758 a més de l’altar principal hi havia 9 altars i 2 sepultures, i s’especifica que el cementiri és fora de l’església, però no es fa referència a l’antic edifici. Actualment Sant Miquel de Peramola és cap de demarcació parroquial.
El lloc de Peramola figura al segle XI com una possessió dels vescomtes d’Àger. (MLlC)
Església
En el seu estat actual, l’església de Sant Miquel de Peramola és un edifici d’una nau, extremament curta, i coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, i acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau.
La porta, en arc de mig punt adovellat, s’obre a la façana oest, on és flanquejada per dues finestres rectangulars. A la façana sud s’obre una finestra d’una sola esqueixada, i al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada.
L’absis és ornamentat, exteriorment, amb un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, i a la façana de ponent es repeteix el mateix tipus de decoració, amb un fris continu d’arcuacions que segueix els pendents dels vessants de la coberta, al vèrtex dels quals se situa un campanar d’espadanya.
Per la disposició de la unió entre l’absis i la nau, i les mateixes proporcions d’aquesta, és ben clar que l’obra actual correspon a l’afegitó d’una nau, curta i desproporcionada a un absis preexistent que és el darrer vestigi conservat d’una església del segle XI, construïda a la manera llombarda, i de la qual no coneixem altres dades; una prospecció arqueològica de l’àmbit del cementiri ens en podria fornir. (JAA)
Escultura
Una de les esteles discoïdals conservades al cementiri de davant de l’església.
ECSA – C. Bergès i L. Badia
Al cementiri de davant l’església de Sant Miquel hi ha dues esteles discoïdals decorades amb creus gregues, tant a l’anvers com al revers. Una d’elles, que fa 60 cm d’alçada i 31 cm de diàmetre el disc, es troba a l’esquerra del camí i mostra una inscripció que es conserva en molt mal estat. L’altra, prou malmesa, fa 56 cm d’alçada i 27 cm de diàmetre el seu disc i es troba a la dreta del camí. Resulta difícil establir una datació per a aquest tipus de peces, que foren freqüents durant tota l’edat mitjana i sobretot en els darrers segles. (CBS-LBM)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1575, núm. 32, fol. 100v; ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, fols. 306–308; Gran geografia comarcal de Catalunya, 1984, vol. 16, pàgs. 110–113; BARAUT, 1984–85, vol. VII, doc. 1 050, pags. 170–171; BARAUT, 1986–87, vol. VIII, doc. 1 134, pàgs. 58–59.