Resultats de la cerca

És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada,…

Hom creu que figurà, de jove, com a actor en una companyia de comediants, que es convertí en empresari i, imitant la comèdia nova grega, començà a escriure les seves obres Segons Gelli, Plaute obtingué els majors èxits quinze anys després de la representació de les primeres obres de Nevi ~235 aC Més tard, d’acord amb el mateix testimoni, s’arruïnà en intentar d’obtenir un increment de la seva riquesa en el comerç marítim i hagué de treballar per a sobreviure “fent girar la roda d’un molí”, mentre escrivia en els seus escassos moments d’oci No sembla, però, que hom hagi de concedir gaire…

Amfitrió marxa a la guerra per venjar la mort dels germans d’Alcmena, la seva muller Durant l’absència, Júpiter adopta l’aspecte d’aquell amb l’ajut de Mercuri i gaudeix així dels favors de la dona L’equívoc i la perplexitat creats amb el retorn d’Amfitrió es resolen quan Júpiter s’identifica amb la seva inapellable majestat El Renaixement redescobrí la peça de Plaute, i Camões 1540 i Joan de Timoneda 1559 la reelaboraren en sengles comèdies Molière en donà una versió d’estil lleuger i brillant 1668, i permeté que l’espectador pogués identificar Júpiter amb Lluís XIV Deixant de…

El nom fabula palliata prové del palli, indument de tipus grec que portaven els actors per a distingir-se dels actors de comèdies d’argument romà, la togata i la trabeata Els principals autors de palliates foren Plaute i Terenci

Integrat en la “comèdia nova”, com Menandre, amb qui sovint rivalitzà, desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes En resten fragments de les comèdies, algunes de les quals foren imitades per Plaute Émporos a Mercator, Thēsaurós a Trinummus i Fásma a Mostellaria

Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166…

Bé que hom li atribueix una gran quantitat d’obres i traduccions com Floures for Latine Spekinge ‘Belleses de la llengua llatina’, 1533 i una versió dels Adagia d’Erasme 1542, l’atribució més segura és la comèdia Ralph Roister Doister 1553, imitació de Plaute i Terenci, la primera peça escrita en vers anglès

Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute

Pertany al gènere de les palliatae palliata i, per la presència de versos septenaris trocaics, hom creu que és una de les obres més antigues del seu autor ~205 aC Narra els amors aventurats del fanfarró Pirgopolínices ‘vencedor de torres i de ciutats’ amb la cortesana Filocomascio, estimada del jove Pleusicles, i les seves gestes a casa del vell Periplecomenos, que, al final, el fa bastonejar L’obra excelleix per la creació d’un tipus proverbial el Miles i per les allusions fetes a Roma i, potser, també als Escipions

Fundada el 1609 pel cardenal i bibliòfil italià Frederic Borromeo Al segle XIX el cardenal Angelo Mai, després bibliotecari de la Biblioteca Apostolica Vaticana, recuperà molts dels seus manuscrits, entre els quals el palimpsest que conté algunes obres de Plaute, discursos de Ciceró, etc Disposa de 850 000 volums, 35 000 manuscrits —la majoria llatins, grecs i orientals—, 2 100 incunables, 5 000 dibuixos, 19 000 impresos, etc Cal remarcar, entre els seus manuscrits, el Pentateuc en grec, del segle V, un Flavi Josep en papir, del segle V, fragments gòtics d' Ulfiles i un Virgili…