Resultats de la cerca

El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…

Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El castell actual, situat a la part alta de…

Santuari situat en un penya-segat prop del camí de Beseit a Fredes, a la capçalera del riu de la Pena És documentat des del segle XIII Tanmateix, l’actual construcció és resultat de diferents refeccions tardanes

El lloc deVall-de-roures fou conquerit per primera vegada el 1132 per Alfons I d’Aragó, el Bataller , i definitivament pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 L’any 1175 Alfons I el Castva concedir al bisbe de Saragossa i a l’església de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia uns amplis territoris, entre els quals els actuals termes deVall-de-roures, Beseit i Fondespatla La vila…

De ben petita es traslladà amb la família a Barcelona i estudià cant al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla de C Bordalba Posteriorment amplià la seva formació a Milà amb M Vidal Debutà a setze anys a Nàpols amb El barber de Sevilla 1908 i poc després fou contractada per a cantar a París i Montecarlo A partir d’aleshores inicià una important carrera internacional que la dugué al Caire, Praga, Viena, Roma, Madrid i Barcelona, ciutat aquesta darrera on debutà el 1911 El 1915 P Mascagni la contractà i un any després cantà El barber de Sevilla al Teatre alla Scala de Milà Novament a…

S’inicià, com a nedador, al Club Natació Reus Ploms, i fou campió de Catalunya juvenil el 1945 El 1949 passà a l’atletisme i s’especialitzà en el llançament de pes Fou campió de Catalunya júnior i absolut en cinc ocasions 1949-53 i establí el rècord català de la prova 1951 Disputà un encontre internacional davant Portugal 1956 amb la selecció espanyola Posteriorment, practicà el tennis i la vela Fou fundador del Club Tennis Reus Monterols 1965 i del Club Nàutic Salou 1967, del qual fou vicepresident Rebé la medalla Forjadors de…

Estudià a Barcelona i a Itàlia Debutà a Nàpols 1908 amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rossini i Donizetti, i enregistrà alguns discs Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923 Es retirà el 1936 Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara Turquia i després professora a Milà 1959

Treballa a Terol al diari “Heraldo de Aragón” Ha publicat els reculls de narracions vinculades a la transmissió oral de la història més recent del Matarranya, Tret de la memòria 1992 i Mort al monestir 2003, i la novella A la vora del riu 2003 Collabora habitualment a la revista “Temps de Franja”