El lloc de Vall-de-roures fou conquerit per primera vegada el 1132 per Alfons I d’Aragó, el Bataller, i definitivament pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157. L’any 1175 Alfons I el Castva concedir al bisbe de Saragossa i a l’església de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia uns amplis territoris, entre els quals els actuals termes de Vall-de-roures, Beseit i Fondespatla.
La vila de Vall-de-roures i el seu castell foren l’indret més important de la comarca. L’església parroquial de la població, esmentada ja al segle XII (1180), apareix també en les dècimes papals dels anys 1279-80. L’antiga església romànica, al costat del castell, fou refeta totalment en estil gòtic a partir del segle XV. Ara és un notable edifici d’una gran nau, amb absis poligonal i capelles laterals. Té un portal lateral amb brancals i arquivoltes, ornat amb dues parelles d’estàtues a cada costat i amb una gran rosassa sobre seu.