Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la…
acàcia
Acàcia (A. senegal), a Kenya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts, de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum.
Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies…
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en les quals…
apòria
Entomologia
Papallona diürna de la família dels pièrids, de cos fosc i ales blanques, amb nervadures també fosques, molt comuna a tot Europa.
Les erugues viuen agrupades damunt l’arç blanc
escanyallops
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de tiges robustes de 50 a 60 cm d’alt, amb fulles alternes palmatipartides o quasi palmatisectes, de lòbuls incisos.
Fa flors de color groc pàllid, agrupades en raïms o panícules terminals Creix en boscs i prats de muntanya
Honoré de Balzac comença a treballar en La Comédie Humaine
Honoré de Balzac comença a treballar en el vast conjunt de novelles agrupades sota el títol de La Comédie Humaine
aponogetonàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per una quarantena d’espècies pertanyents totes al gènere Aponogeton, esteses per les regions tropicals i subtropicals de l’antic continent.
Són plantes aquàtiques de rizoma tuberós, fulles flotants o submergides, i flors hermafrodites agrupades en inflorescències emergents i fruit bacciforme
fase cimmèria
Geologia
Seguit de fases orogèniques del cicle paleoalpí que s’escaigueren en el transcurs del Triàsic superior i durant el Juràssic.
Aquestes fases diverses són agrupades en dues orogènies les paleocimmèries o eocimmèries entre el Triàsic i el Liàsic i les neocimmèries entre el Juràssic i el Neocomià
Ptolemenu escriu l’Indicatori Geogràfic
L’Indicatori Geogràfic de Ptolemeu proporciona una llista de ciutats, rius i muntanyes hispàniques agrupades per províncies i grups ètnics incloent-hi les seves coordenades geogràfiques 127-148
litúrgia
Cristianisme
Forma concreta de celebrar el culte litúrgic, corresponent a una església concreta, a un grup ètnic, etc..
Hom en diu també ritu així, litúrgia romana o ritu romà Les diverses litúrgies o ritus, dins el cristianisme, poden ésser agrupades en famílies litúrgiques, d’acord amb l’origen de cadascuna d’elles Hom les divideix en litúrgies occidentals i litúrgies orientals Aquelles agrupen els ritus següents el romà litúrgia romana, el més difós i, avui, pràcticament l’únic a l’Església Catòlica el visigòtic litúrgia visigòtica, anomenat també mossaràbic o, més modernament, hispànic el ritu ambrosià, o milanès i el gallicà litúrgia gallicana Les litúrgies orientals poden ésser agrupades en dues…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina