Resultats de la cerca

Vida Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Fou mestre de capella de la parròquia dels Sants Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona L’any 1915 fundà l’Associació gregorianista i el 1921 l’Associació d’Amics dels Goigs Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià, de la cançó popular i dels goigs Publicà molts treballs de caràcter…

Mestre de capella a la parròquia de Sant Just de Barcelona i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs 1921 És autor de nombrosos treballs, especialment sobre la música a Catalunya i la cançó catalana Cançons i jocs captats per la infantesa, Un estudi sobre el romanço català, Un estudi bibliogràfic musical sobre les obres de Jacint Verdaguer, Notes sobre l’origen de la cançó popular a Catalunya, Cançons de tot arreu, Cançoner popular de l’excursionista, La música en Barcelona 1943, Folklore litúrgic, Petites biografies de grans barcelonins 1965, etc

Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just de Barcelona i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs És autor de nombrosos treballs, especialment d’estudis i reculls de cançó popular catalana, com La cançó popular catalana 1923, Cançoner popular religiós de Catalunya 1932 o Cançoner popular de l’excursionista 1934 Durant la postguerra compongué música per a diversos goigs amb lletra de Verdaguer, Arderiu i altres publicà les obres La Música en Barcelona 1943, Mossèn…

La confraria tenia cura de la bona professionalitat dels seus membres i distribuïa de manera equitativa el treball entre tots els associats Funcionà amb normalitat fins que el decret de Nova Planta de Felip V abolí tots els privilegis de l’Antic Règim Sembla que continuà desenvolupant la seva activitat fins el 1827, amb el nom de Gremi de Música i Mestres de Dansa Bibliografia Complement bibliogràfic Baldelló i Benosa, Francesc de Paula La Confraria de Músics de Barcelona , La Paraula Cristiana, Barcelona 1928

Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera 1674, a València dels dominicans 1781 i de Sant Fèlix 1702, a Girona de la Pietat 1682 i de Santa Clara 1702, a Vic de Torroella de Montgrí 1682 de Sitges 1697 de Santa Elisabet, a Barcelona 1688 de Montserrat entre el 1670 i el 1707 de Sant Francesc, a Palma 1702 de Vall-de-roures 1702 de Santa Maria d’Igualada 1702 de Sant Joan de les Abadesses 1702, i de Sant Quintí de Mediona…

Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes populars, la seva…

A la primera època fou impresa als tallers de L’Avenç fins el 1918, i des d’aquest any a diversos tallers més, com Henrich, SA Fou dirigida per Lluís Millet i publicà assaigs i articles musicològics de gran qualitat, que en feren la revista més important de la musicologia catalana del seu temps crítica musical, seccions bibliogràfica i, des del 1929, discogràfica, etc Entre els seus principals collaboradors, figuraren Felip Pedrell autor de la sèrie d’articles Músics vells de la terra , Francesc Pujol, Gregori M Sunyol, Eduard López-Chávarri, Josep Subirà, Blanca Selva, Josep Rafael Carreras…

El colleccionisme de goigs començà amb la Renaixença Alguns escriptors i intellectuals conrearen aquesta afecció com ara mossèn Jacint Verdaguer, Marià Aguiló i Milà i Fontanals Els Amics dels Goigs és l’entitat existent més antiga del seu gènere Publica un butlletí trimestral, celebra un cicle anual de conferències i patrocina múltiples edicions de goigs Té uns 600 socis

En el període 1773-80 ocupà durant dos anys el càrrec d’organista de l’església de Sant Felip Neri i durant cinc del Reial Monestir de les Jerònimes Sant Maties, ambdós a Barcelona El 1778 oposità a la plaça d’organista de la catedral de Tarragona Finalment, el 1781 guanyà per oposició la plaça d’organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que ocupà fins a la seva mort, el 1821 A la Ciutat Comtal gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals Pau Poch De les seves composicions —els manuscrits es conserven a la…

Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’any 1896 l’…