Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
baga boja
Indústria tèxtil
Baga que funciona amb evolucions de plana, a l’extrem de les vores d’un ordit, quan cal lligar el retorn d’una passada que es col·loca dins la mateixa calada de la passada anterior.
la boja
Folklore
Varietat del ball de bastons de Vilanova i la Geltrú.
Hom en conserva la melodia, en compàs ternari, i la coreografia Una variant, amb el mateix nom, és coneguda al Ripollès
boig | boja
Tecnologia
Dit d’una peça, politja, roda, etc, que gira independentment de l’arbre sobre el qual va muntada.
boig | boja
Física
Dit del dispositiu d’orientació (agulla nàutica, brúixola, etc) que oscil·la constantment sense assenyalar una direcció determinada.
boig | boja
Antropologia
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia estat coneguda…
calota
Indústria tèxtil
Element del dispositiu que mou els fils d’ordit en teixir la glassa de volta, que consisteix en un torçal, generalment de seda, el qual passa per l’ullet de la baga del lliç anglès i té una anella a l’extrem, per on passa el fil de volta.
Joana I de Castella
Història
Reina de Castella i Lleó (1504-16; titular: 1516-55) i titular de Catalunya-Aragó (Joana I: 1516-55) i de Nàpols-Sicília (JoanaIII: 1516-55), duquessa de Brabant i comtessa de Flandes, filla dels Reis Catòlics.
El 1495 fou concertat el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria, hereu de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya, i el 1496 es casà a Valladolid, per poders, i a Lilla, en persona Per mort dels seus germans, els prínceps Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel de Portugal, es convertí 1500 en hereva de la doble corona El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit foren jurats, a Toledo, prínceps d’Astúries, i ella sola, a Saragossa i a Barcelona 1503, princesa de Girona, amb la condició que si el seu pare tenia un fill masculí seria ell l’hereu En…