Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
complement
Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa.
complement directe
Gramàtica
Nom donat al complement del verb que representa l’objecte de la significació verbal, anomenat també complement objecte o objecte directe.
Així, a La Maria compra llibres, llibres representa l’objecte de la significació comprar L’objecte directe constitueix una unitat solidària amb el verb que completa S'oposa al complement o objecte indirecte
complement
Biologia
Sistema compost per quinze enzims o més diferents del plasma, relacionats entre ells de manera que entren en activitat seqüencialment, determinant la formació de substàncies de notable importància en el procés de la inflamació.
L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i…
complement
Gramàtica
Element que té com a funció completar-ne un altre, del qual depèn ( Vine ‘a casa’, Estimo ‘un home’)
.
A la base d’aquesta realitat hi ha una relació principal/complement l’origen de la qual, segons Albert Sechehaye, és la frase de dos membres La manera d’expressar aquesta relació és donada per l’estructura o sistema de cada llengua Així, en llatí hom usa la flexió en català i en d’altres llengües romàniques, la preposició, i, d’una manera subsidiària, un cert ordre de collocació si la relació és establerta entre dos termes de la mateixa natura semàntica canya de sucre/sucre de canya Els complements més importants són els del verb, als quals cal afegir els del substantiu, els de…
complement
Matemàtiques
Arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per aconseguir un quadrant o un angle recte.
complement
Matemàtiques
Diferència entre la potència de base 10 i d’exponent igual al nombre de xifres de què consta un nombre i el dit nombre.
complement
Cadascuna de dues parts que es completen mútuament.
complement indirecte
Gramàtica
Nom donat al complement del verb que representa l’objecte amb què es relaciona indirectament l’acció verbal i de la qual rep el dany o profit.
És anomenat també objecte indirecte , i s’oposa al complement o objecte directe És acompanyat de preposició En la nena dóna menjar al gos, al gos és el complement o objecte indirecte
complement circumstancial
Gramàtica
Complement que, respecte a la significació verbal, expressa diverses circumstàncies: temporals, modals, causals, etc.
Així, en ‘La Lluïsa menja massa de pressa’, massa de pressa completa el verb menja i n'assenyala una circumstància modal