Resultats de la cerca

Influït per DHLawrence, el qual conegué, és autor de nombrosos contes curts i de novelles situats a Galles, en els quals palesa un humor sarcàstic La seva obra inclou, entre d’altres, The Things Men Do 1936, The Trip to London 1946 i Nobody Answered the Bell 1971

Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el  New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la…

Estudià piano i direcció orquestral a la Juilliard School de Nova York, on fou professor entre el 1968 i el 1971, i el 1961 debutà com a pianista a la mateixa ciutat La seva carrera s’orientà definitivament cap a la direcció orquestral i el 1968 dirigia la Juillard Ensemble, que continuà liderant en passar a ser Ensemble El 1972 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Saint Paul Dirigí diverses orquestres nord-americanes fins al seu debut a Alemanya 1978, on triomfà a Stuttgart i Bayreuth El 1987 anà a Bonn, on prosseguí amb la seva especialitat la música contemporània Ha estrenat…

Estudià orgue al Keble College d’Oxford i al Royal College of Music de Londres i posteriorment fou nomenat organista de les catedrals de Saint Alban 1947-49 i Hereford 1949-56, ciutat on dirigí el Three Choirs Festival el 1952 i el 1955 El 1954 inicià estudis de direcció orquestral a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma amb F Previtali Durant el període 1957-60 tornà a Anglaterra, on fou director del Cor i de l’Orquestra Simfònica de Birmingham El 1962 dirigí l’estrena del Rèquiem de guerra de Benjamin Britten a la catedral de Coventry Els anys seixanta dirigí l’English Opera Group i l’…

Arribà a Catalunya el 1921 i féu amistat amb Josep Pla, Carles Riba, Marià Manent, etc Residí molts anys al Maresme i a la Costa Brava Divulgador de temes històrics i psicològics, fou oficial durant la Segona Guerra Mundial i corresponsal a Espanya durant la guerra civil Publicà, entre d’altres obres, Dancing Catalans 1927, Behind the Spanish Barricades 1936, Gatherings from Catalonia 1953 i Sex, Sin and Sanctity 1963 Durant la guerra civil organitzà la tramesa periòdica de queviures per a una dotzena d’escriptors catalans, de diverses ideologies

Fill de Clara Novello Davies, prestigiosa professora de piano, conegué personalment molts músics importants de l’època Guanyà una beca a Oxford com a nen soprano, i més tard hi estudià orgue i teoria És autor, entre moltes altres, d’una cançó que fou enormement popular durant la Primera Guerra Mundial Till the Boys Come Home 1914 Escriví comèdies musicals i revistes, però cap a mitjan dècada del 1920 començà una carrera molt notable com a dramaturg i actor de teatre i cinema Glamorous Night 1935 representà la seva tornada al món musical, i fou el primer d’una sèrie de musicals que ell mateix…

Fou fundat el 1969 pel teclista Rick Davies amb Roger Hodgson veu i guitarra i altres músics, els quals, però, aviat abandonaren la formació Després de dos discos de rock alternatiu, s’hi incorporaren Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John Helliwell i el grup es decantà cap al pop El 1979 la fórmula els donà èxit i els dugué a la popularitat amb temes com Dreamer , It’s raining again , Goodbye Stranger i Logical song , els dos darrers pertanyents al disc Breakfast in America 1979 Exhibiren un so característic, marcat pel piano elèctric, el saxo, unes bones harmonies vocals i uns arranjaments…

Es disputà a les installacions del Reial Club de Tennis Barcelona i reuní els 14 millors jugadors professionals del moment, entre els quals cal esmentar el català Andreu Gimeno, que s’imposà en la final a l’australià Rod Laver en cinc sets En dobles, la parella Gimeno-Laver superà en la final la parella Mal Anderson-Michael Davies

Els seus integrants foren els aleshores joves compositors Peter Maxwell Davies , Harrison Birtwistle i Alexander Goehr , juntament amb el pianista John Ogdon , tots ells alumnes del Royal Manchester College of Music Encara que el grup deixà d’existir com a tal relativament aviat, fou d’una gran importància per a poder donar sortida a les inquietuds dels seus membres

Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants